• Els més antics, que també són el més rics en ornamentació, podrien datar del segle XVII

Foto: EL PERIÒDIC

El saler és un objecte senzill que serveix per guardar-hi la sal, element imprescindible en l'alimentació, l'únic mineral comestible. De salers n'hi ha de moltes menes, de ceràmica, de vidre, de plàstic horrible, d'or i plata, però el millor material de tots és la fusta, que preservarà la sal del seu enemic: la humitat. Un tipus de saler que se'n sol dir de borda és un recipient de fusta, com una capsa massissa proveïda d'una nansa per poder-la portar de la mà o penjar-la, propi dels pastors pirinencs de les comarques del Pallars Sobirà, l'Urgellet, les Valls d'Andorra i part del Prepirineu del Pallars Jussà.

Els salers de nansa de què volem tractar basant-nos en els que disposem a la nostra col·lecció responen tots a les característiques que hem descrit i que els fan únics, que sapiguem els més antics, que també són el més rics en ornamentació, podrien datar del segle XVII corresponent a l'època dels grans ramats i de l'auge econòmic d'Andorra. Aquesta atractiva mostra de l'art popular pot semblar, a l'ull poc avesat, que són uniformes, en realitat sols tenen en comú els trets que ja hem dit, uns poden estar exempts de decoració, altres es distingeixen per la marca de la casa propietària del ramat, que sol ser gravada al cul del saler, altres s'adornen amb unes rosàcies de sis pètals, uns amb motius geomètrics, i encara n'hi ha de tan bigarrats que sembla ben bé que el seu autor va tenir terror a deixar cap espai de fusta buit. Diuen els autors del llibre Art i etnologia en parlar d'aquest tipus de saler de pastor, referint-se als més treballats: «a banda de la forma utilitària que delimita el contingut temàtic, cal subratllar el conreu tradicional d'uns temes que tenen un rerefons simbòlic evident, com els vegetals o els relacionats amb l'entorn de caire celeste».

Si bé aquells pastors pretèrits ja no hi són, ni ells ni la seva forma de vida ancestral, sí que hi ha aficionats a treballar la fusta per fer salers i altres objectes inspirant-se en les belles obres que afaiçonaven aquells artistes dels espais lliures.

De la trentena de salers que formen part de la nostra col·lecció, almenys dos els van fer dos antics antics pastors que vaig tenir la sort de conèixer i tractar, el Josep Cranja de Sant Julià, que en la darrera etapa de la seva vida va fer més de dos-cents salers, en cap d'ells hi va participar cap màquina, cadascun és una peça única, tenia tanta estima pel seu treball que mai en va voler vendre ni un, preferia regalar-lo a qui li queia bé. L'altre, més ben dit, els altres, eren els germans Mixet d'Os de Civís, el Mixet gran construïa el saler, el petit s'encarregava de la musicadura, l'obra que sortia de les quatre mans no tenia res a envejar a les obres mestres de segles anteriors, les formes estilitzades, aerodinàmiques de l'objecte, encara sense gravar eren ja de per si sorprenents, el musicat amb símbols geomètrics que brodava a ganivet amb saviesa el germà completaven l'obra.

Va passar, però, que un parent d'ells, pensant fer un favor els va regalar un joc de fulles per tallar, a partir de llavors el seu treball va ser un híbrid bonic de l'alè absent d'una cultura amb ADN.

Per a més informació consulti l'edició en paper.