Foto: EL PERIÒDIC

L'any 2012 s'acaba i li queden dos dies de vida. El primer que cal dir és que el 2012 ha estat socialment un any molt difícil per A Catalunya i els catalans, que hem patit retallada rera retallada en sectors com la medecina i l'educació. Jo sóc de les persones que creuen que la situació actual no és solament resultat d'una crisi sinó d'un robatori a gran escala, molt especialment ha estat dur per a les persones més desfavorides com ara la gent malalta que ha hagut de pagar des de l'euro per recepta de la generalitat, fins a l'increment imposat des de Madrid o els desnonaments a dojo que hi han hagut arreu. ¿I jo em pregunto que en faran els bancs de tants pisos buits? Per això, considero que en el 2013 les coses en política han de canviar i cal treballar per crear ocupació, no per destruir-ne. Vull felicitar el Bisbat de Lleida per haver iniciat les feines per adequar l'Antic Seminari per fer vivendes per a persones sense llar Una altre qüestió interessant a casa nostra és el tema nacional, el dret a decidir, la realitat de la nostra pròpia identitat, la defensa de la qual es va fer palesa en l'onze de setembre, i també al meu parer l'equivocada lectura que en va fer el president Mas i la conseqüent convocació d'eleccions a mitja legislatura, pensant que podria capitalitzar a les urnes l'esperit de l'11-S. Les eleccions van clarificar el panorama que Catalunya no és CiU, deixant al president Mas ben escaldat. Això sí, amb una majoria parlamentària pel dret a decidir. El pacte ERC-CiU ens diu que el 2014 es farà la consulta per la independència. A mi em sembla bé que tinguem sense traves l'oportunitat de decidir el que volem ser. Per a què això arribi hem de passar tot el 2013, que de moment és una gran incògnita. De moment el pacte serveix perquè aquesta nova legislatura comenci a caminar, ara bé no serà fàcil per varies raons, la primera i més important perquè tant del Govern de Madrid com de diversos sectors jacobinistes d'Espanya endins estant fent sortir el setè de cavalleria i posaran temps a venir, tots els pals a la roda que puguin i més i en segon lloc perquè «el nedar i guardar la roba» del sr Jonqueres em fa pensar en que «repicar i anar a la processó no pot ser». Per aquestes dues raons considero que en l'any que s'apropa Catalunya haurà d'afrontar moltes dificultats tant socialment com políticament. !Com m'agradaria equivocar-me!

Per a més informació consulti l'edició en paper.