Foto: NOE

En complir-se el primer aniversari de la constitució del Govern Rajoy s'ha fet balanç de la gestió. Com en totes les obres humanes, hi ha llums i ombres en la tasca de gestionar l'interès general dels espanyols. Però si hem d'aplicar el mateix sistema de mesura que el partit guanyador de les eleccions aplicava als seus antecessors en el poder, resulta que tot ha anat a pitjor en tres dels quatre indicadors principals, de naturalesa econòmica: Creixement, atur, deute i dèficit públic. Com tot s'ha supeditat a reduir el dèficit públic, no faltarà qui aplaudeixi els èxits d'aquest Govern en els seus primers 365 dies de recorregut. I no li faltarà raó des del punt de vista tècnic. Però, el cost recau sobre les capes socials més desprotegides en sacrificis derivats de la desocupació, que va camí dels sis milions segons les dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa). En aquest punt les qüestions tècniques mai poden compensar el patiment de les persones que es queden sense feina i que, per tant, a més de perdre el poder adquisitiu també perden l'autoestima i corren el risc de l'exclusió social.

Això ja són paraules majors. Malgrat tot, l'escenificació de l'aniversari per part del Govern (Interparlamentària del PP, celebrada fa uns dies a Toledo) va sobrevolar aquesta realitat i, per enèsima vegada, va culpar l'herència rebuda. Això no serveix de res. Com tampoc serveix de res que en el torn de rèplica dels socialistes, donin la culpa als hereus, per ser incapaços de sortir del cercle viciós que s'obre amb les retallades i es tanca amb la recessió i l'atur.

Aquesta tensió entre l'herència i l'hereu, personalitzada en Rubalcaba i Rajoy, ens arriba pels circuits habituals de la informació política. Inclosos els perfils de conducta d'ambdós dirigents. Així sabem que Rubalcaba no té cap intenció de convocar eleccions primàries en els dos pròxims anys, els que ell es concedeix per consolidar la seva candidatura a les properes eleccions. I també sabem que de les 32 vegades que Rajoy ha comparegut com a president del Govern al Parlament sempre ho va ser per imperatiu legal. És a dir, ni una sola compareixença a petició pròpia o d'altres grups. Molt significatiu. Tant el del president com el del líder de l'oposició.

Per a més informació consulti l'edició en paper.