Ahir, Rato va declarar i avui s'acaba el món. Vagi per déu. A Rato, Rodrigo Rato Figaredo, aquesta circumstància apocalíptica li va de primera, però si la profecia maia es compleix (coses més rares s'han vist, com, per exemple, que Rajoy governi un país), el jutge Andreu no podrà dilucidar la seva responsabilitat, així com la de la resta dels destructors de Bankia, en la fallida de l'entitat, ni, al seu rebuf, en la fallida de la nació sencera, exceptuant d'aquesta als benestants que se salven de la crisi per beneficiar-se notablement d'ella. Imputat per la presumpta comissió de quatre delictes gravíssims, que no per ser d'índole econòmica no tradueixen els seus efectes en fam, malaltia i misèria per a les seves víctimes, hi ha la possibilitat que el salvi la campana darrera.

Rodrigo Rato, eminent i insaciable privatitzador en la seva etapa de govern amb Aznar, de qui va ser mà dreta, no va poder sostreure a aquesta pura inclinació durant la seva presidència de Bankia: privatitzar, com si diguéssim, les set caixes d'estalvis que es agafar al BFA, matriu de l'entitat, mentre socialitzava via FROB, presumptament, les pèrdues que, d'altra banda, procurava amagar en els seus balanços. En fi, un embolic, però un embolic que avui escanya als estalviadors i als accionistes estafats, als desnonats de casa seva, als empleats amb un peu al carrer, ja tot un país migpartit per les «retallades» prescrites pels seus rivals, Rajoy / De Guindos, com medicina brutal, invasiva, de terribles efectes secundaris, per aturar el que va poder haver-se quedat, sense ells, i sense Zapatero també certament, en poc més que un refredat.

En aquesta cosa hereditària, ha dit, que el PP entén per política, Rato va estar a punt de succeir a Aznar, encara que les urnes li haurien deixat, com a Mariano, compost i sense núvia, encara que amb nena, aquella nena de Rajoy que avui està a l'atur, i els seus pares sense casa i estafats per les preferents. També Ignacio González, avui successor també a dit d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, va estar a punt de presidir Caja Madrid en comptes de Blesa, en aquest cas tampoc es pot saber què va ser pitjor. La qüestió és que ahir va declarar Rato a l'Audiència, i avui potser al món li passi alguna cosa pitjor que acabar-se: que segueixi igual.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.