PUBLICITAT

No és herència rebuda

PEDRO CALVO H.
PERIODISTA

Entra a la categoria del ridícul despenjar-se al cap d'un any amb el de l'herència rebuda i molt més després que el mateix Mariano Rajoy deia mesos enrere que no anaven a donar més les culpes als anteriors governants. A mi em porta sense cura que donin les culpes a qui els sembli. Per descomptat que els socialistes van fer coses molt mal fetes i es van engronxar en la lluita contra la crisi econòmica i que no van deixar als següents la millor de les herències. Però això de l'herència és un argument de molt curt recorregut, que han utilitzat tots els governs en arribar al poder. És clar, si no hi hagués una mala herència dels anteriors mai haurien perdut les eleccions, ara i fa un segle. És clar que fa un any, quan el PP amb Rajoy va arribar al poder, la situació econòmica d'Espanya era dolentíssima. Però no em facin dir l'obvietat que ara, dotze mesos després, la situació frega amb el catastròfic. Això no és herència rebuda. Això és conseqüència d'una gestió absurda al llarg de les 52 setmanes transcorregudes.

La veritat és que em fa una mica de vergonya haver d'escriure aquestes capullades, com si hagués un sol espanyol que no conegués i estigués d'acord amb el que dic. Però no tinc més remei que fer-ho, a la vista de la insistència en un argument que a hores d'ara resulta ser alguna cosa més que una imbecil·litat. La veritat és que s'havien fartat, fins al mateix dia de la seva presa de possessió i fins i tot després, de proclamar que Espanya donaria un tomb pel sol fet de veure'ls en el poder, que el país i el seu entorn recuperarien immediatament la confiança, que l'ocupació començaria a créixer, que l'economia entraria immediatament en una fantàstica fase de recuperació, que el Déu del cel contemplaria complagut la taumatúrgica i accelerada transformació del erm que havien deixat els socialistes. Suposo que és que ara s'acorden, com ens recordem tots, de semblants ximpleries i pateixen de vergonya torera per això i volen oblidar usant argumentacions inversemblants, infantils i grolleres.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT