Foto: EL PERIÒDIC

Aquest cap de setmana tothom ha pogut gaudir a Andorra la Vella de la Fira de Santa Llúcia, preludi de les festes de Nadal.

Curiosament a la Fira es podia trobar tot un ventall de productes no gaire relacionats amb aquestes dates, com sabons, bijuteria de tota mena, pel·lis, discos, etc.; però ni tan sols hi havia un arbre de Nadal natural o un estand dedicat a les tradicionals figuretes del Pessebre. Recordo que, no fa gaires anys, tota la plaça del Poble era plena d'aquests arbres de Nadal. ¿I els caganers? Potser també el Papa Benet XVI se'ls ha carregat directament per antievangèlics.

I ja que hem parlat d'aquest tema, m'agradaria donar a conèixer la meva opinió envers a aquest fet que jo qualifico gairebé d'insòlit. Realment, ¿quina importància té ara si hi havia o no hi havia un bou i un ruc al Pessebre? Al meu Pessebre hi ha encara aquests dos animals i aquí continuaran ho digui qui ho digui. També hi ha el caganer i un home que està adorant el Nen Jesús i que li porta bananes. Aquesta figureta la vaig portar de les illes Canàries i em fa molta gràcia posar-la al meu Naixement com record del meu viatge. Afegir que els propers anys, continuaré posant tot el que se m'acudeixi estigui o no estigui als Evangelis. Perquè no es tracta de faltar al llibre sagrat sinó de donar un toc personal i divertit al meu Naixement que no, per això, deixa de tenir el seu significat i de representar el naixement de Jesús. I una data molt curiosa: el Naixement del Vaticà manté el seu bou i el seu ruc. Doncs, ¿perquè hauríem de treure els nostres?

D'altra banda, continuant amb la fira, m'ha fet molta il·lusió tastar el vi bullit acompanyat de unes galetes nadalenques amb formes de bastonets, de pins, etc. I és clar, que no hi faltaven els típics caga tios i pels més petits de casa passejades amb ruc.

La veritat és que he sentit una mica de nostàlgia de aquells anys en què podies sentir una miqueta més de caliu a la Fira. Hi havia molt més ambient nadalenc i pels estands es passejaven més persones. Suposo que l'ambient de crisi general que regna a tot arreu no ajuda gaire. Però, tampoc no hi han faltat moments de ben emotius com la enlairada de fanalets xinesos. Aquests fanalets, a més d'il·luminar el cel com petites estrelles amb la seva llum, han il·luminat els rostres de tothom amb un somriure. Petits i grans han demanat el seu desig amb molta il·lusió i han vist com els seus desitjos s'enlairaven cap al infinit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.