Foto: NOE

Algú està trucant a la porta del PS, i no és de fora des d'on volen entrar, sinó des de dintre.

Encara queda molt per a dir, fins ara en Jaume Bartumeu no ha perdut cap partida. Bé, no ha perdut cap partida a casa, però jugant a fora, allà on tots són iguals, la darrera vegada la derrota va ser tant severa, que només en un país com el nostre no ha tingut les repercussions normals que veiem en els partits polítics del nostre entorn.

Amb aquesta història de l'etern candidat, s'ha recorregut tant camí, que crec que ja no queden justificacions raonables ni excuses que inventar. No es tracta de personalismes, ni de rancúnies, ni d'atacs personals. Tampoc es tracta de qüestionar l'experiència ni la capacitat de ningú. Fins la data la valentia, el lideratge i fins i tot la capacitat d'imposar-se en les situacions més inverossímils han estat la imatge de marca de l'actual president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata. I això ha estat així des de fa més de 40 anys.

Ara però, com deia, ja no hi ha més opcions en el barret de copa d'un dels polítics amb més història de les dues darreres dècades.

La naturalitat del relleu regeneracional és quelcom que arriba sense opció a qüestionar-la. Perquè precisament els qui fan el relleu són els qui van aprendre les seves primeres passes dels qui ara substituiran.

En Pere López ha fet una carrera curta però molt intensa dins el Partit Socialdemòcrata. No va ser-ne fundador, però des què va entrar, va saber posicionar-se i agafar un inqüestionable protagonisme de menor a major rellevància. D'entrada, és un home valent, dur, perseverant i amb una bona imatge. I de forma intel·ligent ha sabut esperar el bon moment per optar a liderar el PS. És alhora un moment idoni perquè hi ha molta sàvia nova que també està desitjant aquest relleu regeneracional. I serà bo que sigui així, perquè s'haurà de ser pacient, perquè, tot i que potser resulta precipitat afirmar-ho, de moment Demòcrates per Andorra estant aguantant bé l'envestida de la crisi. Ara caldrà esperar i veure si López i Bartumeu han aprés bé el proverbi xinés: Si l'alumne no supera al mestre, ni és bo l'alumne, ni és bo el mestre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.