Foto:

Excepte Bankia i el Govern, tothom sap que un canvi és una cosa comprada o oferta a baix preu: alguna cosa a canvi d'alguna cosa en una operació lliurement acordada per les parts. Als estafats per les participacions preferents del banc nacionalitzat se'ls vol canviar alguna cosa, els seus diners, per res, uns títols que atenen el nom d'accions i que ni tan sols tenen valor estètic o tipogràfic com aquelles accions antigues, tan boniques, de les companyies de ferrocarril o dels grans enginys sucrers. Però com la cosa va d'engany en tota regla, de principi a fi, es pretén, en el súmmum de la mendacitat i l'absurd, donar-los res amb un descompte, a sobre, del 39%. Com és natural, la immensa majoria d'aquestes víctimes de la banca dement, estan acudint o aniran a la Justícia tot i els esquers del ministre del ram, senyor Gallardón, que ha col·locat en els seus accessos i en el seu recorregut unes mines antipersona pobra que anomenen taxes.

L'assumpte té bemolls: les caixes avui nacionalitzades col·loquen als seus clients de tota la vida, estalviadors conservadors i prudents per ser els seus estalvis producte de la feina, unes inversions de risc, il·líquides, perpètues, sobrevalorades, híbrides i inintel·ligibles, com si fossin els dipòsits i els fons als que estan acostumats, és a dir, amb el nominal i la liquiditat garantits. Ho fan prevalent-se de la confiança de les víctimes en la seva caixa, alguna de les quals, com Caja Madrid, existeix des de fa tres segles, i en els seus empleats. I ho fan perquè, dejunis de coneixements financers, creuen el que aquests els diuen i signen perquè els creuen precisament. Saben que no cal llicenciar-se en Medicina per confiar en el diagnòstic del seu metge, ni és indispensable portar el pa del dia a un laboratori per assegurar del seu bon estat. Doncs el mateix. La mateixa confiança.

Les caixes en qüestió, infectades de vividors en els seus òrgans de direcció, enxampen els quartos de la gent, els fan propis, se'ls poleixen en grans sous, inversions absurdes, crèdits suïcides als amiguets i altres corrupteles, i s'enfonsen. Arriba el Govern, les nacionalitza, i en lloc de desfer el greuge i tornar els diners als clients, els diu que no, que els prestadors europeus no volen, que han de fer-lo servir, perdent, en reflotar el banc que els va enganyar, que això és així perquè el pes del marró no recaigui sobre els ciutadans, com si ells no ho fossin, i que es conformin amb aquests paperets que valen ni més ni menys el 39%.

Aquest és el canvi que, de moment, es proposa. Si segueixen així, es quedaran sense clients, els sortirà més car en els tribunals, i més d'un podria acabar en aquest seient corregut, sense suport, que sol haver davant seu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.