• El paisatge és avui pels andorrans un valuós recurs, dels pocs que tenim i ens caracteritza

El paisatge es pot considerar com a l'aplegament d'un conjunt de fragments de país, en un temps, espai i observador concrets.

És potser un mot derivat de país amb el sufix atge, que serveix per a formar noms col·lectius en unió amb un substantiu.

És una instantània o visió panoràmica que recull trossos de país, i que són diferents per a cadascú depenent de les capacitats d'observació (visual, olfactiva, auditiva, etc...) i a les qualitats del coneixement, imaginació i sensibilitat sobre allò observat.

I fins i tot depèn del posicionament que adopti l'observador situant-se a l'interior o a l'exterior del paisatge. l també dels interessos, encoberts o no, que es troben a l'origen de la descripció.

El Manual Digest, d'Antoni Fiter, el 1748 ens procura una visió fervorosa del paisatge andorrà: «Estan y se troban Constuidas las Valls de Andorra ... Enclavadas dins los mes alts Pirineus ... Se contan tres rius principals ... son sas ayguas admirables per lo frescas , Cristallinas, y bona Qualitat ... Las Montañas de les Valls son altíssimas; produeixen bellisims boscos de Pins, Abets, besurts, Abellaners, Vedolls y molta altra llena o fusta ... produeixen aïxi mateix abundancia de herbas ...»

En el Politar Andorrà, d'Antoni Puig, del 1763 es diu, tot fent l'andorrà: «Andorra significa una terra dura, aspera, fragosa, y escabrosa, propietats de nostres Valls ... situades dins lo mes aspre dels mons Pirineus ... en lo mes fragos dels Pirineus, es Pahís casi inhabitable, a causa de tantas neus grans y llarchs frets, collintse en ella seguel ÿ altres petits grans en tan poca quantitat, que á penas bastan á la precisa manutenció y abast de sos moradors, lo que precise á portarne de afora de ellas. Consestint la major part de sas riquesas en herbas, ÿ petitas praderías ... Lo que en tot diu be, menos en lo de fertilíssima ... per rahó de eser estas Valls estérils, y no fértils ...»

El Diario de Viage, de Francisco de Zamora, del 1788, ens descriu amb voluntat de detallar el valor: «El monte que se halla delante del San Julián, de una elevación extraordinaria, es todo él de una roca, sin que se le vea tierra alguna … y nada produce; al contrario, el otro que se halla a la parte opuesta ...En todo este pais caen muchas nieves ... Para sacar las aguas del Río y para cerrar sus campos acen estos naturales unas paredes de piedra seca ... Desde aquí empieza a ensanchar el terreno para formar la vega o pequeña llanura en que está situada la villa de Andorra ... Toda esta llanura está perfectamente cultivada y arvolada, y hay muchos prados ... El país, asta llegar a Ordino, es bastante gracioso, y el temperamento de Valle muy vario en sus terrenos ... Todos estos montes se ven destruidos continuamente con las carvoneras para las herrerías, echas sin orden ni regla y que caminan hacia su ruina ... Finalmente subimos a la montaña de Casamaña por el lado de Canillo, que presenta una hermosa vista, pues toda ella se alla vestida de una continua pradera; y, al contrario, por la parte opuesta sólo se ve aridez y que la montaña se arruina ... A mano izquierda se queda también la rivera de Incles, abundantísima de pastos ... Toda esta ribera tiene excelentes prados, cubiertos de ganados, de todas especies, con sus bordas y quartales de modo que da gusto ver los prados llenos de ganado mayor, y las montañas de menudo».

En el llibre De l'Andorre, de Pierre-Roch de Roussillon, del 1823, es comença a veure el paisatge andorrà com una pintura: «La Vallée d'Andorre est extrêmement montagneuse, d'un aspect sauvage, vue surtout d'un point élevé; elle est hérissée de hautes montagnes. Le triste pin qui les domine partout rembrunit encore ce tableau loin de lui donner un aspect plus riant comme le ferait un arbre d'une autre espèce; cependant quelquefois l'âpreté de ces rochers est coupée par des montagnes moins arides et sur les quelles on trouve de bons pâturages. En descendant dans la Vallée, la scène change, plusieurs ruisseaux ou rivières y prennent leur source ... Toutes ces rivières arrosent un nombre infini de prairies; on rencontre dans leurs cours plusieurs vallons assez spacieux et bien cultivés, qui réjouissent la vie attristée par les montagnes ...»

En la Relació Sobre la Vall de Andorra, de Fra Tomàs Junoy, del 1838 es fa la descripció realista: «En las montanyas de Andorra se troban tots los arbres, arbustos, y plantas comestibles, y medicinals com en las demés montanyas del Pirineu, hi ha pedra calcinal ab abundancia, pero no poden, o no saben ben purificarla. En totas las parroquias se troba llosa ab la que totas las casas son cubertas. En totas las muntanyas se veuen pedras y fons, que indican mena de ferro ... En las montanyas de Arinsal se troba alum brut del que se valen los naturals, per alumar sos draps ... Las ayguas son bonas, saludables ... Tenen lo cel sere, y hermòs los ayres encara que frets y forts fan lo terreno sanitos ... En totas las parroquias se cull blat segle ... Las millors terras son destinadas a las praderías, las cuals y las montanyas los produeixen pastura abundan per lo molt bestiàr de llana, cabras bacas y eguas que crian ... Los arbres fruitès de montanya son poc cultivats ...”

En la Historia de la República de Andorra, de Lluís Dalmau de Baquer, de 1849, s'exposa la visió d'un observador urbà: «Separados de los países limítrofes por elevadísimos montes, solo ofrecen una salida cómoda siguiendo la izquierda del rio Valira hasta la ciudad de Urgel … los demás pasos tanto para España como para Francia son puertos elevadísimos, y entre estos algunos practicables en verano … Los montes que se hallan á derecha é izquierda de todos los mencionados puertos abundan en estanques y fuentes donde toman origen dos rios ambos nombrados Valira … Siendo el Valle de Andorra sumamente montañoso y no permitiendo su clima el cultivo de las plantas que crecen en paises mas templados, la principal cosecha que recogen sus habitantes son las yerbas de excelente calidad. Las montañas estan cubiertas de praderías naturales que alimentan sus numerosos ganados en verano, y las tierras bajas ó riberas están cási todas convertidas en prados artificiales con los que los sostienen durante el invierno … La flora que unos y otros contienen es tan abundante y preciosa … y las hierbas aromáticas y medicinales de infinitas clases …Las tierras que forman el primer término de los montes son la mayor parte destinados a la cultura del trigo centeno … Los montes estan en gran parte cubiertos de hermosos bosques de abetos, pinos bescurts, avellanos y otras maderas que los Comunes venden a los propietarios de las cinco fraguas de hierro …»

En els Études géographiques sur la Vallée d'Andorre, de Jean-François Bladé, del 1875 es va precisant una visió del geògraf: «L'Andorre est un pays extrêmement inégal et tourmenté … Je viens de dire que l'Andorre est un pays extrêmement montueux et tourmenté. Les vallées et vallons y sont toujours fort étroits. La plaine la plus large du pays est celle d'Andorra-Vieilla … les rivières et grands ruisseaux … s'echappent avec une rapidité torrentielle. Cette rapidité s'accroît encore pour la plus part des cours d'eau de moindre importance, dont beaucoup se précipitent, par intervalles, en cascades plus on moins nombreuses et de hauteurs variables … La Vallée d'Andorre est géologiquement constitué par des terrains anciens … Ce pays serait rapidement déboisé, si l'on ne réprimait sans retard les déprédations et ravages des bûcherons et des charbonniers … Les pâturages publics et privés de l'Andorre nourrissent, indépendamment des animaux de travail, une très grande quantité de bêtes de croît appartenant aux races chevaline, bovine, porcine, et surtout ovine. On y trouve aussi des troupeaux de chèvres, et de jeunes mules et mulets … On voit que le régime pastoral prédomine grandement en Andorre … Les meilleurs fonds, situés dans la partie basse des vallées et vallons sont généralement réservés pour les prairies … Les terres arables, souvent conquises au prix d'efforts inouïs sur les versant des montagnes produisent le blé, le seigle, les pommes de terre … et le tabac … Depuis quelques années cette dernière culture a pris une telle faveur en Andorre … que la production céréales … se trouve aujourd'hui fort diminuée ».

En la República d'Andorra, d'Artur Osona, del 1896 s'escriu emocionalment: «Andorra és un país en extrem desigual, y accidentat. Per tots cantons lo volten altes muntanyes, quina altitud varía entre 2.000 y 3.100 metres. Son interior lo forma una massa de muntanyes ondulades á manera de mar inflada per la tempesta ... Aquesta part del país es de un salvatjisme que fa feresa. Los ossos hi abundan, l'hivern hi dura 8 mesos llarchs ... (Tristanya). Aquest lloch es molt pintoresch y de bonich y grandios aspecte ...»

A Andorra, de Marcel Chevalier del 1925 s'hi troben les primeres referències emprant la paraula paisatge: «Qui trouvera des monts nouveaux pour décrire les paysages inoubliables, indescriptibles qui se déroulent sous les yeux du grimpeur ébloui, du haut de ces observatoires gigantesques des cimes andorranes, où chaque heure du jour est une nouvelle merveille, depuis l'éveil de la nature, dans le clair obscur des étoiles, suivi des légers brouillards où les formes s'estampent d'abord, puis se dessinent, se précisent dans les lueurs mauves et roses de l'aurore, jusqu'aux incendies flamboyants des couchers de soleil embrassant d'abord de pourpre et d'or les nappes d'eau silencieuses, puis seulement les grands pics roses de l'horizon, enfin le crépuscule irisé des dernières lueurs mourantes de la lumière, puis de plus en plus opaques de la nuit qui monte lentement de très loin dernière les crètes ».

I a El Paisatge de Catalunya, del mateix Marcel Chevalier, del 1928 hi fa una petita descripció en l'apartat dels Paisatges pirinencs: «A l'inrevés de la Vall d'Aran, les Valls andorranes ofereixen paisatges d'una gran aridesa, salvatges, despullats. Les prades hi estan localitzades únicament en certs eixamplaments de les valls, on els dipòsits fluvioglaciaris, són més estesos ... Els flancs de les valls són pelats, pedregosos, i mostren gairebé sempre el poliment intens degut als antics glaciaris quaternaris. Les valls tenen totes, si fa no fa, el perfil transversal en V de les valls glaciàries, amb restes d'antigues morrenes laterals en els flancs. En els cimals hom troba grans circs glaciaris amb llurs estanyols. Hom troba també crestes esquistoses esqueixades i paisatges d'alts pasturatges de transhumància. Els boscos de coníferes són rars a Andorra. El que colpeix l'espectador en el conjunt dels paisatges andorrans, és l'aridesa, la grandiositat i la salvatgia de les valls, la rudesa, les dificultats de vida per als habitants, les cases dels quals són en general miserables, construïdes una mica a l'atzar al llarg dels torrents remorejants i impetuosos «.

Després de Marcel Chevalier van començar a aparèixer estudis científics especialitzats com El medio y la vida en Andorra, de Salvador Llobert, del 1947, El Patrimoni Natural d'Andorra, dirigit per Ramon Folch, del 1979, El bosc andorrà de Joan Becat, del mateix any i altres publicats per l'Institut d'Estudis Andorrans.

Passant el paisatge a quedar com un concepte marginal i d'interès turístic. A partir dels darrers deu anys la conscienciació sobre el paisatge ha anat creixent tant a nivell social com a nivell acadèmic a partir de la seva consideració cultural.

Dins d'aquest context la Societat Andorrana de Ciències i el Departament d'Ensenyament Superior i Recerca del Ministeri d'Educació i Joventut del Govern d'Andorra organitzen ahir i avui els Sisens debats de recerca centrats en La recerca sobre el paisatge a Andorra. Amb el patrocini de MoraBanc i a la seva sala d'actes, a l'Av. Meritxell 96 d'Andorra la Vella a partir de les 18 hores. Debats que són oberts a tot el públic.

Hi intervenen Josep Maria Ninot amb Interès naturalista del paisatge andorrà, Josep Maria Palet i Hèctor A. Orengo amb La configuració d'un paisatge cultural Patrimoni de la Humanitat, a la Vall del Madriu-Perafita-Claror: visions des de l'arqueologia del paisatge, Jacinto Bonales amb Modificació de paisatges i construcció històrica del territori andorrà, Roser Caritg amb Evolució del paisatge: anàlisi del canvi dels usos del sòl a través de fotografies aèries, Andreu Canut amb Integració paisatgística de les estacions d'esquí, el paisatge de demà, Martí Boada amb El paisatge, una expressió híbrida d'història natural i d'història social, i Anna Moles, Martí Boada, Olivier Codina, Landry Riba, Sergi Riba, Marc Rossell, Susanna Simon i Èric Jover en la taula rodona sobre l' Estratègia nacional del paisatge.

El paisatge és avui pels andorrans un valuós recurs, dels pocs que tenim i ens caracteritza, i que hem de saber aprofitar i desenvolupar, fent-lo compatible o integrant-lo i respectant-lo en les seves diferents dimensions o interessos, ja siguin naturals, rurals, urbans, culturals, o altres ...

I malgrat totes aquestes possibles diferents aproximacions som cridats i obligats a considerar-lo com un tot en equilibri i amb nosaltres a dins.

Per a més informació consulti l'edició en paper.