Sengles anuncis d'ERO han posat en peu de guerra als treballadors d'Iberia i als de Paradors. En el cas d'Iberia, on s'anuncien aturades i vagues coincidint amb les dates nadalenques, el que estaria en joc, segons els sindicats, és el futur de la companyia espanyola de bandera –segons ells– condemnada a mitjà termini després dels acords signats amb la britànica BEA a volar a la segona divisió, la de les aerolínies low cost.

Des de la direcció d'Iberia neguen la major i parlen d'un procés per optimitzar costos i alhora recorda que l'empresa perd al voltant d'un milió d'euros al dia, també asseguren que no té intenció de cedir a BEA els vols que uneixen Barajas amb les grans capitals americanes. ¿Qui té raó? Abans de deixar que sigui el temps qui posi a cadascú al seu lloc i abans d'anar a la vaga i al xoc de trens, el més sensat seria negociar algun tipus d'acord.

Per a milions d'espanyols, a l'hora de viatjar amb avió, Iberia sempre ha estat una garantia i una tranquil·litat. Ignoro si la solució per aconseguir l'equilibri pressupostari passa per reduir de manera dràstica la plantilla (es parla de prescindir d'un de cada quatre empleats), o si caldria explorar altres solucions. El que sí es pot afirmar sense por d'errar és que la «marca» Iberia és consubstancial a la «marca» Espanya i, per aquest registre de vasos comunicants, la sort de la companyia ens afecta una mica a tots els espanyols. I no només com a clients. D'aquí la preocupació pel desenllaç del conflicte que s'anuncia.

El mateix succeeix amb Paradors, la xarxa d'hotels instal·lats en edificis històrics singulars que també està aquests dies sotmesa al procés traumàtic d'una possible reducció de plantilla.

Els temps canvien i amb ells la filosofia amb la qual s'encaren els negocis. Sent legítima l'aspiració de tot empresari o accionista a obtenir beneficis, qui les dirigeixen també haurien de tenir en compte que el cas que ens ocupa es tracta de dues empreses singulars en què una part del seu valor resideix en el factor sentimental que fa que els usuaris d'Iberia o els clients de Paradores triïn aquestes companyies en la idea que són les «nostres». Salvar-les, intentant preservar la seva naturalesa i en la mesura del razonble, salvar també les plantilles, hauria de ser un objectiu per sobre dels estrictes càlculs empresarials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.