La revista Cadí-pedraforca, sota la direcció del periodista Carles Pont, ha publicat 13 números de gran interès, amb articles relacionats amb el Pirineu bergadà, cerdà i alturgellenc. Cada número té un tema convidat. El número tretze se centra en una qüestió de gran transcendència: Franquisme i Repressió, que recull el testimoni oral de persones que van viure els fets. En recomano la lectura tot i que la revista podria ser més crítica amb la nefasta situació social i econòmica que la dictadura franquista va provocar al nostre país. En destaco alguns articles com ara Andorra, el refugi dels Pirineus, de Jordi Pasques, que recorda les personalitats catalanes refugiades al Principat. Curiosos anys on podies trobar militants comunistes i el comissari de policia de La Seu prenent el cafè a La Truita o a l'Hostal de L'Isard. També s'agraeix a l'autor el record d'urgellencs com els estimats germans Farràs o l'antifranquista Antoni Fornè. Militars per tot arreu de Marc Martínez, deixa clar que significava una guarnició militar en una població com Bellver.

De La Seu a Puigcerdà hi havia una densa ocupació militar, que a part dels búnquers, va deixar una petjada profunda en la memòria popular. Curiosa i divertida la part que tracta del forn de pa de la família Pous regentava Sebastià Pous, un defensor de Bellver en l'assetjament dels anarquistes de la FAI, liderats pel Cojo de Màlaga. Quin temps, quin petit país, on la ciutadania va sobreviure entre faistes i feixistes!! En la meva opinió, l'article de Lluís Obiols sobre La revolució al Seminari de La Seu, amb el testimoni de Xavier Parès, rector de Sant Ot, descriu la renovació espiritual i pedagògica de mossèn Joan Quer. Però dir que Iglésias Navarri va ser un bon bisbe és una mica fort, si més no des dels paràmetres de la democràcia, el catalanisme i el concili Vaticà II. També vull destacar el gran interés de l'article Sense aire d'Oriol Mercadal. Ara que el 18% d'espanyols declara que li és indiferent viure en democràcia o en dictadura, tota reflexió i record sobre la irracionalitat dels fonaments de la dictadura franquista i l'enorme pèrdua de vides humanes i de recursos econòmics que va significar són molt oportunes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.