• Cal recórrer a solucions casolanes mentre no apareixen els serveis de reparació

Estan molt preocupats al Vaticà per si els Reis Mags vénen d'Andalusia, Malabo o d'Alaska i Dinarama quan, el que han de fer, i amb urgència, és revisar la Bíblia perquè al meu pis s'ha superat, i amb escreix, el concepte de les set plagues. La porta de la nevera s'obre sola, una finestra no es tanca ni acompanyant-la amb força, dos radiadors han expirat, el sostre presenta esquerdes i el microones fa saltar els ploms.

El més preocupant és que tot i les múltiples crides, SOS i SMS no trobo ningú que vingui. Bé, ningú, ningú… El 6 de juny van venir dos operaris per mirar-se les esquerdes. De fet, sempre arriben de dos en dos, com Dupont i Dupond o Mili Vanilli. A mig matí, com és preceptiu entre el gremi, van anar a esmorzar a un bar on la salmonel·la surt de la cuina per saludar personalment els clients. Van sobreviure però els han vist recentment transformats en violinistes albanokosovars i amb una cabra dalt d'una escala plegable que balla al ritme de Paquito el chocolatero. Aquest sobtat absentisme d'operaris de servei domèstic (OSD), només es pot explicar perquè Deloitte, a més de comprar Monitor Group, també ha adquirit totes les empreses de calefacció, lampisteria i obres menors d'Andorra i està fent una reestructuració, o bé perquè, quan l'informe francès del Patapou parlava de vol instrumental, feia referència al robatori de material a les empreses a les quals els han pispat tots els tornavisos, claus angleses, bufadors, alicates de pressió, tallatubs per coure, claus de cadena, corbadores per coure manual i alicates de bec de lloro. Sense oblidar que Mr Bricolage potser està en ruptura d'estoc perquè els camions subministradors s'han quedat colgats per la neu més amunt de Savignac-les-Ormeaux. Només així s'entén que sigui tan difícil que et vinguin a arreglar les avaries domèstiques. Ho he intentat tot. Primer, amb l'eloqüència d'Heraclit barrejada amb la perceptivitat de Confuci. Després els vaig prometre un forfait en règim tot inclòs al conegut local Diablesses Enjogassades, adaptació a l'actual anhel sobiranista català del mític puticlub Hot Eva's. Finalment, vaig trucar en nom de l'emperador Gao Ping, pronunciant les erres com si fossin eles, en un intent d'extorsió. Però no m'ha servit de res i les meves queixes han fet menys por que Shrek. Tot i la meva ignorància enciclopèdica en bricolatge, em vaig voler reciclar en un McGyver d'estar per casa. Primera estació del meu viacrucis, els radiadors. Vaig haver d'entrar al menjador vestit com el capità Pescanova perquè la meva temperatura corporal era com la que té ara Walt Disney i feia tres dies que la meva pell estava en format gallina. Em vaig recargolar de tal manera, que amb el colze esquerre em tocava l'occipital i recolzava el peroné sobre la tercera lumbar.

El radiador continua avui sense funcionar com el meu cos després de la posició contorsionista. Tampoc no me'n vaig sortir amb el microones, ni amb la nevera i vaig adoptar unes solucions transitòries que han convertit el pis en un Frankenstein Lounge Club. Esparadrap per la porta de la nevera i un pal d'escombra perquè la finestra no s'obri massa. Amb el microones no em vaig atrevir perquè em podia quedar la casa com el local dels Testimonis de Jehovà de la Seu d'Urgell després de l'incendi. El meu sentiment, però, en ple caos domèstic, és sobretot, que la casa no té res a veure amb aquell oasi idíl·lic de pau i tranquil·litat dels anuncis d'Ikea i la república independent o el bucolisme de Melancholia de Lars von Trier quan la protagonista convenç el seu nebot que, protegits en una cabana de troncs, podran sobreviure a la col·lisió interplanetària. És clar, però, que ells no tenien nevera i no necessitaven cap tècnic per reparar-la. La nevera de casa és l'últim representant d'una classe d'electrodomèstics convertits gairebé en mobles i altres elements decoratius, de tants anys de veure'ls, com la litografia de la Casa de la Vall de Miró, la làmpada del Roche Bobois o aquella iuca minúscula que ara, 22 anys després, s'ha transformat en una de gegant com la de Belalcazar Cauca a la República Dominicana.

La nostra nevera ha estat més adaptada i modificada que la cara d'algú que ha passat per una clínica del grup mèdic Dorsia, de tractaments estètics amb bòtox i cirurgia, on fan operacions com a xurros. Ara està a punt de convertir-se en una cosa tan inútil com la finestra lateral de forma triangular del meu primer 600 que només va servir perquè els xoriços la forcessin per robar-me el meu revolucionari radiocasset Blaupunkt que vaig estrenar amb una cinta d'Emerson, Lake & Palmer.

Com ells, la nevera Corcho aviat serà història. Mentrestant, continua funcionant amb una coreografia vital més sincopada que el Gangmon style nordcoreà. Ja he vist a la tele que hi ha un gos gegant Schnauzer i que es diu Monty que ha après a conduir a Nova Zelanda, però abans portarà ell, el cotxe a l'ITV que no jo, arreglaré la porta de la nevera.

Amb aquest panorama i la dificultat per trobar gent que vingui a fer les reparacions, cada cop que un electrodomèstic o algun estri casolà mostra signes de debilitat m'entra una sensació de pànic com si estigués a punt de patir un assalt de terroristes islàmics amb gangrena, d'almogàvers sifilítics, de sarraïns sanguinaris o de pirates berberiscs bornis. I no puc demanar empara al Vaticà. Estan massa ocupats intentant demostrar que Melcior, Gaspar i Baltasar venien de Tartessos, un regne que els historiadors ubiquen en algun punt indeterminat entre les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla. Podem saber d'on vénen els Reis Mags, però encara no sabem quan arribaran els altres reis. Els de les reparacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.