• Els voluntaris fan dues clares aportacions a la societat, l'altruisme i la solidaritat

Foto: EL PERIÒDIC

«Fet de col·laborar com a voluntari en un treball social concret», ens en diu el diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

I de voluntari, «que neix de la voluntat, persona que s'ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat».

Al segle XVII en deien «qui no és violentat».

El terme «voluntariat» és efectivament un concepte nou, dels darrers 25 anys.

La Gran Enciclopèdia Catalana, en el seu volum 14 de l'any 1980, encara no el recollia, mentre si recollia «voluntari», «voluntarietat», «voluntarisme», «voluntarista», «voluntatiu» i «volunter». I no serà fins el 1997 que el terme hi serà recollit en el volum 19 (quart suplement).

Que el terme sigui nou no vol dir que l'acció o l'activitat a la qual es refereix sigui nova. Així ho proven les accions que tots tenim en ment, ja sigui a nivell individual de personatges, ciutadans coneguts i anònims, o a nivell col·lectiu d'associacions, a través dels i de les quals el voluntariat s'ha vingut practicant, amb accions petites o grans. I el seu valor no rau tant en el tamany de l'acció com en la seva realització i, sobretot, en la persistència i constància en la mateixa.

La GEC el defineix com a «fet de treballar com a voluntari en un treball social concret ... com activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries i de defensa del medi ambient, entre altres ... i no s'han de realitzar en virtut d'una relació retribuïda ... han de tenir caràcter altruista i solidari i la seva realització ha d'ésser lliure, sense que tingui la seva causa en una obligació personal o deure jurídic».

I és precisament el món de l'associacionisme, el que ha servit per a canalitzar i conduir, organitzar i desenvolupar el voluntariat col·lectiu a Andorra. Així ho mostra la guia editada per la Xarxa del voluntariat del 2005.

El pas de les associacions que s'han anat produint al llarg del temps, una mostra de les quals era, en aquell any: la Germandat de Sant Sebastià (des del 1861), l'Esbart Sta. Anna (des del 1950), la Coral Rocafort (des del 1962), l'Orfeó Andorrà (des del 1903), l'Agrupació Sardanista Andorrana (des del 1964), la Comissió de Focs de Sant Joan (des del 1968), el Cercle de les Arts i de les Lletres (des del 1969), la Coral de Petits Cantaires Lauredians (des del 1971), el Patronat de Dones de Nostra Senyora de Meritxell (des del 1972), AINA (des del 1976), Càritas Andorra (des del 1979), la Unió de Radioaficionats Andorrans (des del 1980), la Creu Roja Andorrana (des del 1980), Mans Unides (des del 1982), la Societat Andorrana de Ciències (des del 1983), la Gresca Gegantera d'Andorra la Vella (des del 1985), l'Associació per a la Defensa de la Natura (des del 1986), l'Associació Proagermanament d'Encamp (des del 1987), el Grup d'Esplai Lauredià (des del 1988), ICOM-Andorra (des del 1988), Velles Cases Andorranes (des del 1989), la Coral Sant Antoni (des del 1989), l'Associació per a la Protecció d'Animals, Plantes i Medi Ambient d'Andorra (des del 1989), l'Associació de Creatius d'Andorra La Xarranca (des del 1992), TRAMA esclerosi múltiple (des del 1993), l'Associació de Consumidors i Usuaris d'Andorra (des del 1994), l'Associació de Dones d'Andorra (des del 1994), l'Associació de Minusvàlids i Disminuïts d'Andorra (des del 1994), el Club Internacional d'Andorra (des del 1994), UNICEF – Andorra (des del 1994), la Casa Cultural de Lleó (des del 1994), Intermón (des del 1995), Voluntaris pel tercer Món (des del 1995), Unió de Francesos de l'Estranger (des del 1995), la Taula del Voluntariat Social d'Andorra (des del 1995), el Centre de la Cultura Catalana (des del 1995), l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra (des del 1995), l'Associació de Dones Migrants i d'Andorra (des del 1996), el Cineclub de les Valls (des del 1997), l'Associació de Voluntaris Nostra Senyora de Meritxell (des del 1998), Àgora Cultural (des del 1999), l'Associació Cultural Averroes (des del 1999), la Fundació Amics dels Orgues de les Valls d'Andorra (des del 1999), Infants del Món (des del 1999), l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Andorra (des del 2000), ICOMOS – Andorra (des del 2000), la Federació de la Gent Grant d'Andorra (des del 2001), la Comissió Laurediana de Festes (des del 2001), el Club d'Amics de la UNESCO (des del 2001), ATTAC – Andorra (des del 2001), l'Associació Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de la Fatiga Crònica (des del 2002), l'Associació de Celíacs d'Andorra (des del 2002), l'Associació Andorrana per la Malaltia d'Alzheimer (des del 2002), la Fundació de Muntanyencs per l'Himàlaia ( des del 2002), Som com Som (des del 2003) i la Xarxa del Voluntariat (des del 2004).

A aquestes 50 n'hi caldria afegir altres 260 de tot tipus però majorment esportives, i totes elles han anat substituint o afegint-se a les consòrcies, germandats i centres tradicionals propis dels segles XVII, XVIII, XIX i primera meitat del XX. Naturalment totes elles són organitzacions sense ànim de lucre, públiques o privades.

La llei andorrana és del 2010, entrada en vigor el 2011, tot i haver-se produït el 2008 uns decrets de creació del Comitè del Voluntariat d'Andorra i del Cens d'Entitats.

Es troba pendent el reglament que havia d'haver-se fet en el termini de sis mesos a l'entrada en vigor de la llei.

La llei exclou el voluntariat fet al marge de les entitats de voluntariat i dóna la sensació d'afany de control, regulació i burocratització del voluntariat en contradicció al primer dels principis bàsics en que es fonamenta el voluntariat, segons la mateixa llei (article 5), que és la llibertat. Sobretot tenint en compte els compromisos que assumeix realment l'administració pública com a contrapartida a la regularització, és a dir condicionaments, que fixa al voluntariat. La seva lectura no genera entusiasme.

Els voluntaris fan dues clares aportacions a la societat, l'altruisme i la solidaritat. L'altruisme com a «mirament, afany, complaença pel bé d'altri, àdhuc a costa del propi». Són sinònims d'altruista el filantrop, el benefactor i el generós. On l'acte que es realitza és de donació.

La solidaritat com a «entera comunitat d'interessos i responsabilitats» o aquell lligam i adhesió als altres, a una comunitat d'interessos i responsabilitats.

En són sinònims, companyonatge, companyonia, germanor, harmonia, comunitat, amistat, fusió i responsabilitat. On l'acte que es realitza és de compromís.

En definitiva aporten generositat i compromís a la societat. Sense oblidar el marc de llibertat en que ho fan.

En contrapartida, el voluntaris reben de la societat el seu coneixement i el seu acolliment, també en plena llibertat.

El voluntariat és una via extraordinària de coneixement i d'integració social. De coneixement real d'una societat en aquell àmbit i en el seu dia a dia. I la integració dels estrangers a una comunitat i dels propis que n'han esdevingut estranys per absències temporals degudes a estudis o altres. Donar és paradoxalmemt rebre.

I aquest altruisme, solidaritat, coneixement i integració, quan es produeixen encertadament, és a dir en llibertat, esdevenen reconeixement mutu, reforçant la cohesió social i incrementant el capital social de la societat en que es realitza.

Per a més informació consulti l'edició en paper.