Foto: EL PERIÒDIC

D'una banda Napoleó I Bonaparte, Emperador de França i rei d'Itàlia, l'altre Mariano Rajoy, president d'Espanya i registrador de la propietat.

–Li dic jo a vostè Sr Mariano, que la direcció d'un país com el seu avui en dia és més fàcil que en la meva època.

-–No estic d'acord amb el que diu vostè Napoleó, al poble ens costa molt subjectar-lo, és difícil contenir-lo, els hem donat massa privilegis. En la seva època, com vostè diu, a qui protestava se'l treia del mig, tant era com. Avui dia tenim els mitjans d'informació, cada cosa que passa arriba a oïdes de tothom, home, podem manipular-ho tot, però sempre s'escapa alguna cosa. Hem de ser cauts.

–El que no m'explico és com aconsegueix vostè, amb la que els està caient, subjectar el poble espanyol, amb el rebel i difícil de conquerir que ha estat sempre, per a mi va ser un suplici i un autèntic mal de cap, al final ens van fer fora. Bé, per culpa del meu germà.

–Aquí porta vostè raó, encara sort que estan adormits, ja no són el que eren.

– Nosaltres, Sr Mariano, conqueríem i regnàvem amb les armes i amb la força, vostès, avui en dia, utilitzen la moneda, juguen amb l'economia per conquerir i per controlar, digui, ¿quina diferència hi ha?.

–Cap, només que de la manera que nosaltres obrem, és més neta, no es vessa tanta sang, ni és tan desagradable.

-–Qui m'ho havia de dir, per molt que avanci el món, els principis de poder segueixen sent els mateixos.

–I vostè que ho digui Napoleó, i vostè que ho digui. El poble se segueix creient que els que ostentem el poder estem aquí per ajudar-los.

–Es veu que segueixen sent ignorant.

–Eh, eh, sí per molt que estudiïn.

–¿Però deixeu que es conreïn?.

–És clar, era irremeiable, cal avançar, tot i així els controlem.

-–En resum, que no governeu per la força, governeu amb l'engany, em vol dir.

–Sí, aquell que governa ha d'enganyar, és la base de la política, en això hem avançat bastant, encara que es digui per aquí que avui en dia a Espanya no hi ha política o bona política.

–Bé, sempre heu anat un pas per darrere de França.

–No segueixi per aquí, que encara que siguem veïns i ens respectem, encara no ens portem bé.

–¿Se segueix lluitant entre nosaltres?.

–Lluitar no, però segueix havent fronteres, per poc temps segons diuen, això sí, pot ser que la unitat es perdi amb els mals temps.

–No li estranyi, l'Imperi que jo vaig forjar, va durar poc.

–Doncs menys anem a durar nosaltres amb aquesta unitat europea com seguim així.

Per a més informació consulti l'edició en paper.