PUBLICITAT

El qui ha de venir

CESAR GARCIA

Els senyals a la cara parlaven del que és capaç de fer aquell qui ha confós la relació amorosa amb la possessió, d'aquell qui creu que té el dret de maltractar una dona perquè és la seva dona. En mig de la por, ella esperava un canvi en l'actitud d'ell, que no va arribar mai. A la sala d'espera, on era abans de posar la denúncia, pensà que la vida era molt injusta i se sentí terriblement sola. Esperava un cop de mà.

Ajagut al llit de l'hospital romania nerviós desitjant que el metge passés. Estava espantat, tenia un pressentiment. El metge portava escrita al rostre la mala notícia que havia de donar al pacient que ara tenia davant. Efectivament, les anàlisis deien que allò que patia era síndrome d'immunodeficiència adquirida. En aquell moment se li va ensorrar el món. Per un moment li van passar per la ment imatges de situacions que ara preferiria no haver viscut. Li semblà que no tenia ningú que pogués estar al seu costat.

Aquell accident havia canviat radicalment el rumb de la seva vida. Un simple gir del destí. Fins aquell maleït dia, la seva vida havia transcorregut pels viaranys de la normalitat i tot esdevenia amb una mena inèrcia esperada. Els moments bons havien estat abundants. No havien faltat les dificultats però havia sabut afrontar-les i de la majoria n'havia sortit airós. Pensava que en el fons era una persona afortunada. Ara, però, ja no seria com abans perquè el seu cos no responia i no podia enfrontar-se amb tot allò que se li presentés. Les seves capacitats havien quedat molt disminuïdes i depenia dels altres per fer qualsevol cosa. Estava rabiós i la por li feia sentir-se molt desesperançat.

Tenia el convenciment que podia fer quelcom per algú. Estava decidida a dedicar una part del seu temps a donar un cop de mà a algú que ho necessités. No volia que la por la paralitzés. Es faria voluntària. Havia associacions que es dedicaven a acompanyar persones maltractades, malalts de sida, discapacitats. Sabia que això demanava esforç però estava decidida a fer-ho, a deixar de mirar-se el melic i posar-se a disposició dels altres. Sabia que solament sortint d'ella mateixa i vencent la por podria oferir una mica d'esperança. Solament canviant un mateix pot començar a canviar el món. Havia començat l'Advent, aquell temps destinat a preparar la vinguda del canvi.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT