• És persona sàvia, assenyada, a voltes ? no és el mateix !- un xic distanciada

Foto: TONY LARA

És d'una alçada, diria equilibrada, en latitud, i d'est a oest en longitud. És una mena d'esquirol, sobretot en els seus anys més joves. Avui, és persona sàvia, assenyada, a voltes – no és el mateix !- un xic diguem-ne distanciada. Com si, a l'interlocutor o l'interlocutors, els digués: «¿I vostè, qui és?» Però ell és persona meticulosa, i malgrat tots els seus teatres, com a persona realment intel·ligent –no té res a veure amb els «astuts»...– acaba per descobrir i mostrar que ell intenta ser William Shakespeare. I no Hamlet, ni Macbeth, ni el Rei Lear, ni Juli Cèsar, ni personatge de Romeu i Julieta. És a dir, és l'autor que no comporta ser reproductor. Per a mi és un creador, malgrat ell no s'atreveixi a reconèixer-ho, externament. En el seu interior, ¿sí? Sempre ha estat una persona marcada, i molt, per l'espiritualitat. I, malgrat, ho vulgui emmascarar, rien de rien , és una persona amb una qualitat de vida intel·lectual i espiritual encomiables. La Pepita ho sap. La seva filla, i nets, inclosos, també! I la resta de la família, certament!

És un «bé de Déu», l'Enric Palmitjavila. Col·leccionista, ¿col·leccionista de què ? De la pròpia vida, del seu camí, a l'inici molt dur i imprecís, de la seva lluita impulsadora. I del seu món mental, des de ben jovenet, passant per seminaris, treballs inicials, les Alemànies, com a país, el món..., certament. I també taulells i relacions públiques. I noves llengües, com l'alemany que domina.

Sí, l'intitulat «l'home dels cabells blancs» perquè un país com el nostre, que oblidi les closques amb cabells blancs, no em serveix. Com deia Rimbaud: «El país està en un altre lloc».

L'Enric, cal conèixer-lo, sempre s'ha protegit molt: ¿per què serà? ¿Per ser baix d'alçària, pels cabells blancs, per tenir por, per ser intel·ligent, per intentar ser important, tot acaronant la modèstia absolutament respectada dels seus orígens?

Inversemblant persona, el dels cabells blancs (no masses), a la closca, sempre a la recerca de persones bones que llaurin, agoitin el creixement dels sembrats, escapcin, i esperin com viuen o moren les semençes.

És una persona, penso jo, amb dos temps (no dic espais) físicament, potser, diferents: l'interior ple de sensacions, de seguretats i també, d'inseguretats, de profunda interioritat. Després, l'exterior el què l'imposa el carnestoltes ridícul de la vida, com a tots, a mi el primer.

Rodejat de fragàncies naturals o artificials penso que és i roman més enllà dels intitulats poderosos. Persona de cabells blancs, i això per a mi significa seny, prudència, gosadia també, il·lusió (malgré tout), amor als llibres escrits (mai no moriran, ai !), i n'estic segur, respecte per les persones, la qual cosa, avui, com ahir, com demà passat, és feixuc treball. Gairebé el «mite de Sisif·, com deia el gran Albert Camus.

Aparentment té els tics dels poderosos, (¿qui són?), però ell té una profunditat interior que va més enllà del tenir. D'ací, la recerca constant del ser. ¿Per això col·lecciona? Mentre escric aquests mots de la meva personal etopeia, el país s'està emblanquinant, senyal de seguretat, com els cabells blancs del meu amic. Ha reptat pels trens de la vida, ha esperat gairebé en totes les estacions, assenyalades en el full de ruta. L'home dels cabells blancs somriu mentre, penso jo, la bondat li esclata, lluny, lluny, i alhora ben propera.

Estic convençut que l'Enric Palmitjavila és una anella clau –com altres i altres d'aquestes meves etopeies– de les generacions del nostre país blau, gris, ocre, marró, groc, negre, blanc, blanc..., com la meva etopeia d'avui, L'Enric Palmitjavila, més enllà i més ací de les seves multiseculars biblioteques de llibres escrits, alguns d'aquests i aquestes escriptors/res, viuen a través d'ell ! Ai, Senyor ! I dels seus cabells blancs !

La vida no és poder, és romandre un al costat dels altres, amb cabells blancs, grisos o negres. Així és la vida!

Per a més informació consulti l'edició en paper.