PUBLICITAT

L'amic iinvisible

MONTSERRAT RONCHERA
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Ha començat el desembre amb la parafernàlia nadalenca: decoracions als carrers, nadales a tutti pleni als grans magatzems (t'arriben a foradar el cervell), catàlegs de joguets i de regals a la bústia (quin dispendi de paper...), i ja comencen a circular les ofertes imprescindibles per als sopars d'empresa. Res de nou, em direu, fins i tot sembla que doni un semblant d'alegria i color a la tediosa crisi que és tema de preocupació diària.

Doncs aquest any això m'ha agafat a contrapeu.

Ves per on, els sopars d'empresa i d'amics que ja es comencen a convocar per aquestes dates no s'obliden de precisar que «a l'acabament de vetllada farem l'amic invisible, enguany hem previst un regal d'X euros per regal».

Doncs no! Aquest any em planto i passo d'amics invisibles. Cada any em trobo amb estris inútils a l'armari que sovint són irreciclables (en el sentit de la impossibilitat d'encolomar-los a algú altre a la primera ocasió).

Recordo el sentit que tenia l'amic invisible quan era petita. Es feia durant el primer trimestre escolar per ajudar a conèixer-nos entre alumnes; al novembre triaves a l'atzar el nom d'un company de dins d'una bosseta que portava la mestra i t'havies d'espavilar al llarg d'un mes per esbrinar els gustos del qui t'havia tocat (sovint mitjançant la complicitat dels seus millors amics, si no estaves en el seu cercle). Tot el sentit estava en «descobrir» l'altre per encertar un regal que li agradés i, sobretot, per que, després del lliurament, passessis a ser d'amic invisible a amic visible.

Han passat els anys i, un cop adulta, he anat seguint el costum (bastant desviat de la idea original) perquè tothom ho feia, però avui em sobren convencionalismes.

Ja fa anys que tinc amics visibles, reals, aquells que hi són quan els necessito, i el camí de la vida encara me n'ha portat algun altre inesperadament; també em relaciono plaentment amb persones obertes, disposades a compartir i que resulten positives i interessants.

Si passava dels enemics ara també passaré dels amics invisibles, au!



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT