• En aquest país sempre hem tingut tendència a pensar que el millor és que el ve de fora

Estic molt desconcertat. L'Impost General Indirecte (IGI) és un galimaties. La llei del Tabac, un nyap. El River Andorra és ferm candidat a l'ascens a l'ACB que és l'Associació de Clubs de Bàsquet però també l'Andorra Convention Bureau. Pel ciberespai naveguen una nevera i una cafetera del Consell Andorrà de l'Audiovisual; la terra està plena d'intel·lectuals que signen manifestos i Andorra de locals clandestins de prostitució. El caos ha arribat a coses tan arrelades i consolidades com el pessebre després que el Papa Benet XVI revisés, en un llibre, la iconografia del naixement. El bou i el ruc són al centre de la polèmica com el Patapou, el telefèric del Pic de Carroi o la peatonalització de l'avinguda Carlemany. Al pessebre de casa els continuarem posant perquè a l'Antic Testament (Isaïes 1.3) «un bou coneix el seu propietari i un ase l'estable del seu amo» i perquè són coexistents, consubstancials i coeterns com Déu, el Fill i l'Esperit Sant. Com altres figures que hem anat comprant en una parada de la fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, que estava al costat de la catedral i quasi veïna amb la del mestre xarcuter, Jordi Planes i els seus excepcionals embotits d'Estamariu. Aquest any, però, no hi era.

El resultat de les nostres adquisicions queda reflexat en muntanyes de suro, rius de paper de plata, ponts, i algunes incongruències com el pou que és més petit que la dona que renta, una gallina king size o XXL que és més grossa que el paller i uns conills com els nugalrus rex que van viure a Menorca entre el Miocè Superior i el Pliocè i que pesaven 15 quilos. Però és un pessebre digne i bufó, elaborat amb la col·laboració de tota la família perquè si l'hagués de fer jo sol, el resultat seria com imaginar a Kafka escrivint un bestseller sobre templaris. I això que el pessebre és una de les coses que més s'han allunyat del seu precepte original des que The Clash van començar a oferir concerts en estadis de beisbol i de futbol americà i a incorporar trossos cantats en castellà a cançons com Spanish Bombs. N'hi ha que semblen una recreació del circ Barnum de dones barbudes, puces domesticades, siamesos, albins, ventrílocs, gegants, nans i sirenes. Alguns tenen grans efectes especials de llum i so presidits per efluvis d'una fragància màgica feta a base d'essències exòtiques, bífidus actiu, omega 3 i sabó de Marsella mentre uns aspersors, sobre la molsa, dispensen una cosa amb una olor que sembla una barreja d'absenta, LSD, ayahuasca i un còctel de botillo amb vi negre Pétalos del Bierzo. També n'hi ha que tenen figures tan estranyes com algú que es passegés vestit d'Start Trek per Pyongyang.

L'únic que afegiria al pessebre de casa serien algunes figures d'actualitat, un duaner revisant la documentació del carreter després de repartir uns fulletons amb un al·legat contra la legislació en matèria laboral; un policia multant a un patge reial per tinença de 0,00009 grams de mirra tot i que sigui per consum propi; un expert en riscos laborals revisant les condicions de treball del ferrer; un inspector del ministeri de Salut comprovant les substàncies de l'herbolari, i un tècnic del Cirque du Soleil estudiant si l'establia, juntament amb 22 ubicacions més, reuneix les condicions ideals per acollir un dels seus espectacles. Però no n'he trobat enlloc. Ni a la reconeguda fàbrica d'art cristià d'Olot, a les paradetes de les fires de Santa Llúcia ni a la Huizhon Guanqun Cartoon Craft Factory de la Xina que és el súmmum de les figuretes de pessebre.

Per tant, m'hauré de conformar amb els personatges tradicionals i clàssics perquè amb aquestes coses val més ser ranci que modern. Em posaré el xandall de llançador de javelina soviètic dels Jocs Olímpics de Moscou-80, una selecció de nadales on no hi sigui aquella del fum, fum, fum no fos el cas que m'acusin de contribuir al canvi climàtic i tindré una tassa de til·la al costat perquè sovint, quan faig el pessebre, puc perdre l'empatia, ja sigui perquè les figures no s'aguanten o perquè la instal·lació elèctrica made in Pepe Gotera i Otilio fa saltar els ploms de casa. Encara que sempre és millor que em dediqui a això que no a participar a la desfilada anual del Victoria's Secret, a apuntar-me al Mira quién canta amb tot el repertori d'El Fari o posar per un calendari de nus sense photoshop com els castellers del Poble Sec de Barcelona, les falleres de Silla, les mares d'alumnes de l'escola pública i laica de Tarascon-sur-Ariège, la Colla de Grallers d'Arans, els socis del Club Social i Recreatiu del Pont dels Escalls, els vocals de la cooperativa de recol·lectors d'enciam de font de Xixerella, o la junta directiva de la Comunitat de Regants del riu Aixec. M'abstinc, no de votar per la inclusió de Palestina com a membre observador de l'ONU, sinó de calendaris, d'amics invisibles i de sopars d'empresa.

El que m'apassiona és el pessebre i tots els seus personatges. Els reis mags, Sant Josep, el nen Jesús, Maria, els vedells, cabres, gallines, pollets, lloques, porcs i vaques. Aquestes últimes tenen una especial rellevància a Andorra en la seva variant de sagrades. Sovint les anem a buscar a fora per assessoraments comercials, turístics o econòmics. El que passa és que massa sovint les paguem com a sagrades quan no passen de boges.

Per a més informació consulti l'edició en paper.