PUBLICITAT

Catalanista de tota la vida

PEDRO CALVO H.
PERIODISTA

Lamento que Artur Mas no s'adonés a temps que es posava en un terreny ple de trampes i que les necessitats i prioritats d'Espanya en el seu conjunt estaven molt lluny d'aquesta somni alimentat per la multitud que va acudir a la manifestació de la Diada el 11 de setembre. A Mas li van faltar assessors intel·ligents i voluntat i capacitat de destriar el que era més convenient i útil en aquesta hora maleïda d'Espanya. A qui se li ocorre, i sobretot si mai va ser secessionista, unir-se a un carro que no era el seu i arrossegar a CiU per un camí que renegava de tota una tradició de seny, governabilitat i esforços pel progrés d'Espanya en el seu conjunt .

Tampoc entenc com Duran i Lleida no li va parar els peus des del principi, sabent que el líder d'Unió i el seu partit mai van ser independentistes ni res semblant i que sempre va ser un dels polítics més sensats i pragmàtics, sense deixar de ser idealista, que s'havien conegut per aquests castigats pagaments. Tampoc entenc com els socialistes catalans no van saber o no van voler entendre amb Mas per ajudar a no equivocar-se i no equivocar-nos a tots.

I tot per al final comprovar que el sobiranisme no ha avançat ni un metre i que amb aquesta distribució de forces resultant no poden ni somiar en una secessió, que exigiria la voluntat favorable de la immensa majoria. I això sense comptar les trampes, com la de posar al paquet secessionista als que no ho són, com Iniciativa i la bona porció d'electors de CiU que tampoc ho són, especialment els propers al pensament d'Unió. I una altra cosa: Catalunya forma part des de fa segles del nostre cos i de la nostra ànima i penso jo que alguna cosa haurem de dir sobre la destinació d'una cosa que de manera tan real i entranyable ens pertoca. I no estic pensant en la lletra de la Constitució, que podria ser canviada, però no així la voluntat conjunta de pertinença a una comunitat d'història i de vida com és Espanya, concepte que no té res a veure amb la fascistada de la una, gran i lliure. Ho diu un catalanista de tota la vida.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT