PUBLICITAT

La fragilitat

ALEXIS ESTOPIÑÁN
alexisestopiñ[email protected]

Per a cada problema complex hi ha una solució simple, clara i equivocada. Aquesta cita de Henry L. Mencken, mostra com gestionar no és gens fàcil, ni en l’empresa privada, ni en la pública ni en qualsevol organització sense ànim de lucre.
En moments difícils com els que estem vivim, la complexitat sembla que marqui el to de la música d’aquests anys. En aquesta situació te n’adones com és d’essencial la gestió atenta de la responsabilitat que ha d’assumir cadascú. Des de mantenir la feina, fent els esforços que faci falta, com en la gestió de la nostra economia, fent equilibris amb les despeses perquè no desbordin els ingressos, siguin els d’un salari o d’un negoci.
L’equilibri és latent i tens, d’aquí que les decisions s’hagin de prendre en cura, perquè les conseqüències es reflecteixen immediatament, doncs la majoria de nosaltres hem hagut d’utilitzar en aquests anys de crisi, aquest petit racó que teníem. Ara, la realitat està més tensionada, tota decisió resulta més sensible, des de la regulació del trànsit a Carlemany, l’establiment dels impostos (IGI), a la creació de noves normatives o a l’hora d’afrontar qualsevol imprevist.
Aquesta sensibilitat es percep arreu, en l’administració pública, en les empreses com en qualsevol de nosaltres com a ciutadans del carrer. Per això és tan important mantenir una gestió atenta del negoci, sigui quin sigui aquest. Ni pots estar esperant que toqui la loteria, ni pots estar de braços creuats a que entri el client. La gestió atenta és la que cuida del negoci, apagant les espurnes abans de que es cali foc, oferint nous serveis o planificant millor els recursos per reduir al màxim els costos.
És per aquest motiu que la gent s’enutja amb raó davant de les decisions simples. En política, com en la vida privada, en aquests moments no es poden deixar de prendre decisions, però aquestes haurien d’estar motivades i consensuades. Sinó poden afectar molt negativament als negocis i de retruc a la vida de moltes persones.
Per sort la vida segueix, i no hi ha res més bonic quan et somriuen de nou o quan aixequés el cap i veus una radiant lluna plena o als teus fills jugant. La felicitat prové de les petites coses, però aquestes ara són extremadament fràgils. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT