• Una societat de serveis, avançada i de qualitat, sense els professionals del coneixement no és possible

Avui, més que en cap altre moment, després de la singular transformació de la societat andorrana en els darrers 100 anys, ens cal confiar en les capacitats de la petita i alhora complexa societat del país per a fer front als reptes presents i de futur. I per a poder-hi confiar ens cal reconèixer i valorar el seu potencial humà, que a nivell efectiu es pot segregar en quatre grups bàsics i interdependents. L'empresariat i tots els emprenedors que aporten capital i s'arrisquen a obrir portes al desenvolupament d'Andorra. Els treballadors que fan realitat el poder-les obrir i mantenir-les obertes. Els professionals del coneixement, per la seva formació universitària, que aporten amb el seu exercici, liberal o no, les bases per incorporar valor afegir i poder progressar. I els polítics i funcionaris o personal de les administracions públiques que han de conduir i arbitrar el desenvolupament. A aquests penúltims, que han estat precisament els darrers en incorporar-se de manera notable a la societat andorrana, els cal reconèixer i exigir també la seva funció social i dotar-los dels mitjans per a poder beneficiar a la societat i fer-ne de motor a partir de l'aplicació del seu saber i la seva capacitat de recerca.

Els professionals liberals són la punta de l'iceberg dels professionals del coneixement són la part més visible de la pota que sosté la societat andorrana.

No només l'obertura econòmica ens ha de dinamitzar econòmicament i socialment. L'entendre i percebre correctament les diferents peces que conformen la nostra societat fràgil però dinàmica, i saber-les encaixar ordenadament, també. Com en un trencaclosques sense peces perdudes, falses, malmeses o canviades de lloc. Com en un engranatge que funciona suaument, milimètricament, puntualment i amb la màxima eficiència.

Una societat de serveis, avançada i de qualitat, sense els professionals del coneixement no és possible.

Els professionals del coneixement, és a dir, els que amb la seva formació universitària i ininterrompudament continuada, són capaços d'aplicar, fer recerca i generar nou coneixement, són una peça clara per a la societat andorrana del futur mancada de recursos materials i on el recurs de més potencial, intangible deslocalitzable i inesgotable serà, i ja és, el del coneixement.

La competitivitat i l'excel·lència, la renovació i la innovació, la qualitat i l'exclusivitat, només les pot aportar el coneixement.

I aquest per a ser efectiu ha de ser gestionat, coordinat i dirigit per professionals formats al més alt nivell universitari i que actuïn després a tots els àmbits, públic o privat, en format liberal o assalariat.

Demà, al Centre de la Llacuna d'Andorra la Vella, les 18 enes jornades de la Societat Andorrana de Ciències amb la col·laboració del Govern d'Andorra i de Crèdit Andorrà, són una bona ocasió per a reflexionar sobre el tema, L'aportació dels professionals liberals a la societat, concretament amb les ponències presencials d'Antoni Riestra i Gonzàlez de Ubieta, L'aportació dels professionals liberals a la societat, de Natàlia Revert i Pérez, Prevenir és assegurar-te, de Xavier Avellanet i Viladomat, La classe mèdica davant els reptes de futur, de Marc Moliné i Canal, Professionals liberals: coneixement i confiança, d'Alba Reguant i Closa, Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d'Andorra: alimentant el debat, de Xavier Prats i Martínez, Reconeixement oficial del Col·legi d'Economistes d'Andorra, de David Figueredo i Pariente, Els professionals de la Fisioteràpia i Cinesiteràpia a Andorra, de Teresa Cobo i Torres, Paper dels Psicòlegs a la societat, de Francesc Badia i Gomis, L'advocat davant una societat en crisi, de Carles Iriarte i Fraga, Problemàtica per a l'exercici de la professió d'Audioprotesista, de Francesc Bonet i Casas, Obertura econòmica i professions liberals, de Xavier Espot i Zamora, Els col·legis i les professions liberals des de la perspectiva de l'Adminsitració Pública, de Josep Segura i Grifoll, Els enginyers tècnics i Andorra, de Manel Casal i Ruiz, L'exercici plural de la professió, de Víctor Blasi i Palacín, Reconstruint la professionalitat, de Marc Segalés i Dalmau, El rol dels professionals de la comunicació i la necessitat de la creació de l'APCA, de Mònica Duran i Bertran, La professió d'infermeria al segle XXI, de Carolina Pallerés i Vilà, El Col•legi Oficial de Geòlegs d'Andorra i la protecció civil, de Neus Farré i Canelles, Rol del logopeda, de Víctor Naudi i Zamora, Les perspectives de futur entorn de les professions liberals, de Sílvia Riva i Gonzàlez, Passat i futur dels col•legis professionals i les ponències no presencials de Manel Gonzàlez i Belmonte, El Col•legi de Metges d'Andorra cara al futur, de Joan Miquel Rascagneres i Llagostera, Interacció entre universitat i professionals liberals: formació inicial i continuada, de Gabriel Guerrero i Ruiz, L'ortopèdia a Andorra, de Pilar Escaler i Penella, El paper dels professionals liberals en el món econòmic, de Carla Guerrero i Ruiz, Els farmacèutics, una porta oberta a la salut i de Maite Bourgeaud i Iza, Els professionals liberals dins la societat andorrana.

L'equilibri de les quatre potes a nivell estructural que han de sustentar la societat andorrana és prou important perquè ens esforcem tots plegats a conèixer-nos, regular-nos i exigir-nos millor dins de cada pota per després saber reconèixer com cal als altres en la seva condició equivalent a la nostra per, tot plegat, assolir una plataforma estable, segura i fermament ben assentada amb els peus ben adaptats al terreny pel qual hagi de circular aquest vehicle que ens transporta i es diu Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.