• La cistelleria tradicional és molt versàtil, produeix objectes segons l'ús a què va destinat

Foto: SERGI MAS

L'art de la cistelleria és un art remotíssim. L'home, induït per la necessitat, va inventar el primer contenidor, un aparell per encabir-hi les seves pertinences, des de llavors ençà que està al servei de la humanitat, tots els pobles de la terra en són usuaris. No és estrany, doncs, que formi part de pòsit cultural de remotes civilitzacions i cultures i la cistelleria tingui, fins i tot, protagonisme en la mitologia. Els egipcis li donen un rol important, quan Osiris va ser esquarterat pel seu germà, Isis, l'esposa d'Osiris, en va ramassar els membres i els va posar dins d'un cove per reconstituir el cos, que va anar a regnar a l'altre món. Un relat bíblic explica que una dona de la tribu de Leví, perquè el seu nadó no fos víctima de l'holocaust, el va posar dins d'un paner i el va confiar a les aigües del Nil esperant que el riu fos més clement que no pas el faraó, el destí va conduir el paner als peus d'una filla del faraó, que va adoptar el nen com a fill seu i es va dir Moisès, que va ser qui va conduir els pobles d'Israel a la terra promesa.

No sé per què la imaginació ens du a fer càbales de com deuria ser i quina forma deuria tenir el paner salvador. El relat solament ens diu que està fet de bova. Si transmutem la bova pel vímet i li donem la forma de petites nous, com la que tenen els nostres paners... posats a especular era com un dels que fa el nostre amic Antoni de Soldeu, tan perfectes i tan serrat el seu entramat que no hi passa ni l'aigua.

Si el pagès andorrà sempre ha estat destre en el treball de la fusta, també ho és en la confecció de cistells, encara que no exercís aquesta activitat artesanal com a professió, tampoc no menyspreava la venda del producte si s'esqueia. La cistelleria tradicional és molt versàtil, produeix objectes segons l'ús a què va destinat: cistells per dur-hi els ous, per portar l'aviram al mercat, per a la verdura, per anar a caçar bolets... paneres per al pa, vet aquí el nom, per portar-hi roba, per a la indústria del tabac, cartres i sàrries per al treball agrícola, coves, cabassos, cargoleres i un llarg etcètera, la cistelleria ha estat i és utilitària i un triomf de l'estètica.

Al nostre país i valls veïnes el model més comú és el cistell més o menys oval, arrodonit per sota, amb una nansa en semicercle travesser al centre de la part més ampla, de la tècnica amb què es fet se'n diu teixit de costelles, això vol dir que a partir d'una estructura (costelles) de branques llargues i primes de vímets es teixeix un entramat en sentit perpendicular que pot ser de vímet o de tires de branca d'avellaner. Es diu que van ser els pastors transhumants els que van transmetre aquesta tècnica a aquest vessant del Pirineu.

Violant i Simorra diu dels cistellers del Pirineu que treballen «sense model ni motlle de cap mena, només guiats per una llarga experiència i la pràctica constant des de jovenets, el cisteller, quan es posa a treballar ja sap exactament què és el que vol fer, no té cap model de guia, amb tot no s'equivoca mai, cistells que al llarg del temps s'han anat repetint, conservant mides i formes...

Les quatre peces reproduïes formen part de la nostra col·lecció d'art popular.

Peu de foto dels dibuixos:

Cargolera de vímet. Es va comprar al mercat dominical d'Organyà el 1978.

Cistell tradicional, d'avellaner, fet amb la tècnica del teixit de costelles. Treball de Rossend de Sant Julià, del 1980.

Panera tradicional, d'avellaner, feta amb la tècnica del teixit de costelles. Té la forma d'una embarcació egípcia i la va fer Josep Sinfreu de Sant Julià, el 1980.

Cabàs d'obra, fet amb branques de vímet, molt resistent. Ens el va donar un obrer que es cuidava del manteniment de la carretera general, fa més de quaranta anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.