Vist així, una mica des de fora, no m'estranya que Espanya segueixi apassionant als mitjans estrangers que, com els propers peixos que s'acosten, beuen i beuen i tornen a beure en aquesta mena d'ou Kinder en què s'ha convertit aquest país tan bonic com contradictori, tan inexplicable com sorprenent.

Sobre els nostres caps està caient la mundial en forma d'aturats, de prima de risc, de retallades i més retallades que ja gairebé se'ns pot veure només en silueta i vet aquí que el que més ens preocupa és el resultat d'unes eleccions catalanes que en mala hora se li va ocórrer convocar el president Mas. Tenim a mitja Espanya en vaga de cotó i l'altra mitja té convocada la vaga per a avui –i la preocupació aquí i ara és què dimonis farà Mas després del seu fracàs. I aquí els companys obstinats a llegir les claus d'aquest tòpic que tant ens agrada repetir després d'unes eleccions: les urnes han parlat. Doncs hauran parlat, però reconec que jo no he entès res dels que han dit a Catalunya. El que em sembla immoral és que parlin de triomf i es felicitin els que clarament han perdut la seva opció, CiU que per molt que hagi guanyat s'ha donat la gran patacada i el PSC perquè la seva desfeta ha estat menor del que predeien les enquestes. Si això és un triomf o almenys alguna cosa digne d'autofelicitación, llavors apaga i marxem. L'única cosa clara és que Mas, que demanava vots prestats, el que ha aconseguit és prestar vots i la resta ja ho negociarem en còmodes terminis.

I com això no és suficient, ens surt ETA i el seu habitual comunicat que ja comença fins i tot a passar gairebé desapercebut, abans, quan llavors, s'aturaven les rotatives davant l'anunci d'aquestes coses de la banda terrorista i ara tot just ocupen unes línies i amb prou feines preocupen unes columnes. I torna a amenaçar i insisteixen als governs d'Espanya i França perquè retirin «les forces d'ocupació del» seu «territori». És un altre món.

¿I mentre tot això passa qui s'ocupa dels aturats, dels superimpostos, del que podem perdre a Europa? Se suposa que el Govern de Rajoy, tan sempre abstret l'home, tan sempre absent que només donya Soraya el fa visible quan l'anomena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.