Foto: EL PERIÒDIC

¿Algú s'ha adonat que anar al cinema s'està tornant un privilegi? Al setè art em sembla que no se n'adonen dels temps de retallades que estem travessant. Ells, en lloc d'adaptar-se als temps que corren, pugen els preus, que ja eren massa cars, i tant els fa. I no parlo d'una petita pujada, el preu de les entrades per als caps de setmana és ara de 7 euros. Un euro i mig més que abans. I jo em demano: ¿Com s'ho fa una família amb –diguem– dos fills, per poder anar a veure una pel·li? El pressupost no els arriba. I ja ni parlem si han de comprar una beguda i crispetes per als petits. Impossible! La meva reflexió, davant d'aquest fet, és que la cultura resta fora de l'abast de moltes persones. Cultura, sí senyors, perquè la gran pantalla, a més de diversió, forma part de la cultura, que, segons es diu, ha d'arribar a tothom.

Bé, encara queda la solució d'anar a la Seu, aprofitar per fer un tomb i després anar al cinema per 2'5 euros menys per entrada. L'esmentada família a Andorra pagaria 28 euros, sense extres, i 18 a la Seu, em penso que 10 euros és una bona quantitat.

No em deixen una altra sortida que pensar que s'està abusant massa del espectadors. I després es queixen que no se'ls omplen les sales, que la gent lloga DVDs o es baixa les pel·lis d'internet –aquest últim, fet amb el que estic totalment en desacord, però que resulta molt comprensible davant d'aquesta situació.

Un altre punt digne de reflexió és el fet que aquestes pujades en els preus vénen acompanyades d'una retallada, tant pel que fa al servei en si mateix, com en el tracte al client. Ja no hi ha els anomenats «llanternes» que s'ocupaven de mantenir l'ordre dins de les sales. La gent fa el que vol: parla per telèfon, fa soroll, molesta als altres i no hi ha ningú que els digui res sobre el seu comportament.

Respecte als altres serveis, avui mateix, no havia programes, tampoc quedaven carnets de fidelitat, ni tan sols he pogut comprar unes entrades per al dijous que ve, com sempre faig, perquè les noies que atenien deien no conèixer els horaris per poder vendre-me-les. Quina sorpresa! Cada vegada anem a pitjor! Doncs, jo em demano: ¿On van a parar els diners? Com sempre a la butxaca d'algú que no es preocupa de res més. Ni tan sols pots gaudir d'una vetllada de cinema tranquil després de haver-te gastat uns bons quartos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.