Foto: EL PERIÒDIC

Era el moment oportú, pensaren. Els interessos estan tan baixos que no val la pena tenir els diners al banc perquè no rendeixen. Dóna més rendiment comprar un pis. Ni tan sols viure de llogater surt a compte. Amb els interessos baixos, el que pagues de lloguer ho pots destinar a pagar una hipoteca i al final el pis és teu. Sí que és veritat que els pisos estan pujant molt, però ara es donen moltes facilitats, pots pagar fins a quaranta anys. I si les coses van mal dades sempre pots vendre el pis i no solament recuperar el que has pagat, pots fins i tot guanyar, perquè el preu de l'habitatge no deixa de pujar. Aquests eren els arguments que un expert en el ram els havia donat. Calia no desaprofitar les bones oportunitats i aquella ho era. I els va convèncer per donar el pas. I se'l van comprar, el pis. Un pis normal, sense pretensions, però que tenia tot el necessari per a ells. Bons acabats, els metres suficients, llum. Solament eren ells dos i ja els estava bé el pis. Era veritat que el lloc era una mica apartat, però si no trobaven massa circulació, s'arribava en vint minuts al centre d'Andorra la Vella. Al principi anirien una mica escanyats, però així que passessin els mesos, amb la baixada dels interessos , haurien de pagar menys d'hipoteca. Els hi feia molta il·lusió començar una vida plegats i havien pogut aconseguir un pis en propietat. Els primers tres anys tot anava com estava previst. Amb el que guanyaven podien pagar la hipoteca i fer front a les despeses mensuals i alguns mesos, arribaven a fi de mes amb un petit remanent. Van sospesar la possibilitat de tenir un fill. La bonança econòmica que es vivia semblava fermament arrelada. Allò, però, que no els van dir els experts immobiliaris i els analistes financers, era que els mercats són incontrolables i per tant impredictibles i que allò que ara va bé no se sap quant durarà. I el cicle va canviar. Havia arribat la saturació. L'activitat econòmica s'estava aturant i la recessió havia trucat a la seva porta. Se sentien afeixugats. No arribaven. Les seves conseqüències catastròfiques ja s'havien ficat a casa. Les coses no havien anat com els van dir. Darrere la il·lusió s'amagava una realitat que havia acabat imposant-se. Adéu feina, adéu ingressos, adéu pis, adéu nivell de vida, adéu somnis. Bonjour pauvreté.

Per a més informació consulti l'edició en paper.