• El Govern de Rajoy qualifica la vaga d'inoportuna, inútil, perjudicial i, a més a més, «política»

Foto: NOE

Quaranta-vuit hores després de la vaga general del 14-N, en l'entorn polític i mediàtic del Govern espanyol s'insisteix en el caràcter polític de la mateixa. Una forma de desqualificar-la. Com si haguessin enxampat en falta al principal partit de l'oposició, el PSOE, pel suport dels seus dirigents a les mobilitzacions sindicals en contra de la política de retallades que està duent a terme l'Executiu.

Afirmar que va ser una vaga política és una obvietat. Clar que ho va ser, en el millor sentit de la paraula, el que es refereix a la innata condició política de l'individu socialitzat. Això ja ho ensenyava Aristòtil (zôon politikón) tres segles abans de Jesucrist. D'aquesta naturalesa és tot el que fa el ciutadà en relació amb la comunitat en la qual viu. Però la vaga general del 14-N també va ser política en el pitjor sentit de la paraula, mentre que l'assumpte concerneix a tal o qual partit. Fins i tot amb referència a l'interès o la conveniència del mateix. Seria absurd que no es pronunciés a favor o en contra d'una crida sindical que posa en qüestió la «política» del Govern.

En aquest sentit no procedeix valorar el desenllaç del 14-N com el resultat d'un pols entre l'Executiu i els sindicats. Darrere d'una mobilització sindical hi ha persones. I, en tot cas, es tractaria de saber qui ha connectat millor amb aquestes persones, si els sindicats en organitzar la protesta al carrer i en els llocs de treball o el Govern en qualificar la vaga d'inoportuna, inútil, perjudicial per al país i, a més, «política».

És veritat que després de la jornada del dimecres passat les coses segueixen estant com estaven. Ni millor ni pitjor. Però això no vol dir que la vaga no hagi servit de res. Ja sabem que el Govern no canviarà la seva política econòmica, però també sabem que el dret a la rebequeria és una teràpia excel·lent per a una societat amb l'autoestima pel terra i amb gent cada vegada més angoixada per totes les modalitats de desnonament. No solament els desallotjaments d'habitatges per impagament. També l'atur, la pobresa, la pèrdua de drets i la sistemàtica degradació de l'Estat del Benestar.

Faria malament el Govern de Mariano Rajoy si tirés en sac trencat les massives manifestacions de la tarda-nit del dia 14. Sobretot la de Madrid. Mesurada en unitats de visita papal o concentració antiterrorista el nombre de participants seria de set xifres. No entraré en aquest estúpid debat. És preferible veure-ho com a expressió del profund malestar que es detecta entre els treballadors i les capes socials més desfavorides.

En resum, que la vaga general no va ser precisament un èxit, però les manifestacions es van convertir en la prova televisada que hi ha milions d'espanyols (no em refereixo solament a aquells que van participar en les marxes) que desitgen i reclamen una altra manera de fer les coses per sortir de la crisi econòmica sense tant sofriment per als de sempre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.