Això de portar al dia de demà el seu accés al Paradís més cru que un camell el seu intent de passar per l'ull d'una agulla, no sembla que desanimi gran cosa als rics en el seu culte a l'egoisme i a l'avarícia, però com tot es pega, menys la bellesa, assistim al poc edificant espectacle que ofereix el petit sector de la classe mitjana que, de moment, manté els seus treballs, els seus ingressos, els seus patrimonis, els seus estalvis, i, en definitiva, el seu tren de vida, un denigrant espectacle d'insolidaritat absoluta. Dels rics, excepte la sirla a gran escala i la recollida, ja sabíem que no es podia esperar molt en una situació d'emergència social com la que vivim, que no s'anaven a distingir precisament per les seves accions generoses i fraternes, però d'aquest illot de la classe mitjana que no s'ha enfonsat encara en el mar de les fatigues i les misèries com el gruix de la mateixa, si es podria esperar una actitud més despresa, més auxiliadora, més d'acord, en definitiva, amb la formació i la capacitat que se li presumeix. No obstant això, aterrit potser pels ensorraments del seu entorn, aquest sector supervivent del que fins ahir va ser el motor econòmic, intel·lectual i social del país, es covard al terreny i no dóna ni l'hora.

Això s'observa amb molta claredat, tanta com consternació, en un programa matinal de Canal Sud que atén al nom de Té solució i que condueix la solvent i sensible periodista Toñi Moreno. El programa, adscrit al gènere que va inaugurar l'històric Vostès són formidables a la ràdio, és a dir, de socors civil a gent amb problemes, es mou, per això mateix, en la prima línia que separa el suport mutu de la caritat grollera , si bé sol no traspassar cap a aquest últim territori, tan florent on no hi ha Justícia. Amb la que està caient a Espanya, però particularment a Andalusia, es pot el lector imaginar els casos personals per als quals el programa sol·licita l'ajuda dels espectadors, casos terribles, urgents, infamants per a l'Estat que els permet i els genera, però el més esfereïdor de Té solució és que els que criden per donar un cop de mà són únicament i exclusivament els pobres, els que només tenen una mica més que aquells a qui desitgen ajudar. Ni un ric, ni un membre d'aquesta classe mitjana supervivent que imita el desamor pels seus semblants de la classe privilegiada per veure si així pot salvar. Rics, pobres i res al mig. Ni el cor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.