Foto: EL PERIÒDIC

Que fotut és despertar-se després de passar un temps vivint una situació idíl·lica. Despertar-se d'un somni on tot anava sobre rodes, on després d'anys de treball i paciència, i per un cop de sort i de gràcia divina, per fi havies arribat a tocar el cel amb els dits. En el somni no eres l'heroi de la pel·lícula, no esdevenies president de cap país, ni t'havia tocat la loteria. Únicament havies aconseguit ser feliç, i el millor, fer feliç a qui tenies al teu costat. Com si els astres s'haguessin alineat per fer el camí del nostres destins més fàcil.

La vida no succeïa en un entorn de luxe, tot el contrari, en un poble de muntanya, en un entorn tranquil, sense molta gent. Pràcticament tota la història succeeix allà, a Forks, una ciutat petita de 3.100 habitants a l'estat de Washington, el que està més al nord-oest dels Estats Units d'Amèrica, tocant al Canada i a l'oceà Pacífic.

Els quatre llibres de la saga Crepuscle, d'Stephenie Meyer (1973), se succeeixen recorrent la nit del Crepuscle, la Lluna Nova, l'Eclipsi i per darrer A trenc d'alba. Tots quatre recorrent la ficció bonica, apassionant i possibilista, en què els personatges recorren amb emocions, suspens, riscos i èxit tota mena d'aventures per defensar la seva manera de ser, amb luxes però alhora de forma senzilla, discreta, buscant la normalitat del viure.

Un recorregut que aquesta setmana arriba a la seva fi fílmica. Han estat quatre llibres i cinc pel·lícules amb molt d'èxit, seguit des dels adolescents fins als adults. Quelcom que denota de per si no sols la qualitat dels texts sinó també la dels valors que recullen i transmeten.

Tota una bonica i idíl·lica ficció que s'havia filtrat dels personatges als actors, i d'ells a molts dels seus lectors i espectadors. L'idil·li dels dos personatges principals, la parella de la Bella i d'en Edward, s'havia traslladat a la vida real dels seus actors, la Kristen Stewart (1990) i en Robert Pattinson (1986).

Però de la mateixa manera que els astres no estan mai quiets i les constel·lacions es mouen, la més jove i exitosa parella estrella de Hollywood es va trencar recentment, just abans d'estrenar la darrera entrega de la saga.

Un cop passat el trenc d'alba, quan la vida real viscuda com a ficció torna per ser viscuda amb esculls imprevistos, te n'adones com en la realitat els idil·lis són més difícils de mantenir. Convé més sacrificis i paciència, que a voltes no estem disposats a suportar.

Encara que diuen que el temps tot ho arregla, quan deixes que passin els dies, les setmanes, els mesos, i fins i tot quan passen els anys sense veure'ns, te n'adones com dia rere dia no deixes de recordar els bells moments viscuts com un somni, esperant que algun dia es tornin a viure junts els mateixos somnis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.