La vaga d'ahir no és el problema. El problema és que avui Espanya seguirà amb la mateixa xifra d'atur: més de cinc milions de desocupats, amb l'espasa de Dàmocles del rescat, amb les caixes d'estalvis a la UCI, els bancs denegant el crèdit que les empreses necessiten per sobreviure, amb el Govern donant pals de cec amb receptes econòmiques que de moment no ofereixen fruits, i amb l'oposició (el PSOE) demanant perdó per haver dedicat set anys a ressuscitar els fantasmes del passat –en comptes de canviar la Llei Hipotecària i amb ella molts desnonaments ... Els únics satisfets seran els sindicats perquè hauran complert amb el ritu de la vaga sense parar-se a pensar que no hi ha el país per més conflictes que el molts que ja tenim. És clar que hi ha raons per estar emprenyats amb el Govern de Rajoy i amb l'oposició que encapçala Rubalcaba! però hi ha formes i formes de manifestar el desencís.

A menys d'un any d'una eleccions legislatives, convocar dues vagues generals, al meu entendre, va més enllà del que dicta el sentit comú. Si la primera no va fer canviar la política del Govern, la segona, tampoc ho aconseguirà. Entre altres raons perquè crec que Toxo i Méndez, els líders sindicals, en plantejar que la contrapartida per cancel·lar la vaga era convocar un referèndum sobre la Llei de la Reforma Laboral, l'han fet impossible. Dins d'una setmana es complirà un any del triomf del PP a les eleccions –triomf per majoria absoluta. La llei va ser aprovada al Parlament, també per majoria. Som molts els espanyols als que no ens agrada l'última reforma laboral (personalment, opino que s'ha portat per davant conquestes de l'Estat del benestar que eren el fruit de molts anys de lluita i sacrificis), però una cosa és denunciar la llei, per injusta i lesiva per als interessos dels assalariats, i una altra, negar la legitimat del Govern per impulsar-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.