• Entra en joc el turisme, oferint alguna cosa diferent mantenint amb cura el paisatge

No és gaire corrent que una persona vulgui expressar en poques línies els esdeveniments i canvis que ha fet el seu país durant vuitanta anys.

El meu motiu no és altre, que les noves generacions en tinguin una idea clara i puguin conèixer i conservar l'Andorra que ens van deixar els nostres avantpassats i malgrat els canvis que hem hagut de patir, bons i dolents, hem tingut sempre clar que és un país sobirà, independent i amb més de 700 anys d'existència. A partir de l'any 1978 amb la nova Constitució, hem deixat molt clara la nostra voluntat de com volem i devem seguir per subsistir, tenint en compte sempre que som un petit país, i com a tal, no podem pretendre copiar als països grans, ja que la limitació som nosaltres que ens l'hem de posar. Els 468 km2 no es poden augmentar, i d'aquests només un tant per cent molt reduït és el que podem explotar per mantenir la totalitat del país.

Sovint ens ha preocupat i hem discutit quin model de país volem. No tenim tantes opcions per escollir i per si sol el model ja l'estem explotant; turisme, comerç i saber diversificar en altres sectors que són ideals per a països com el nostre. Podent conservar la seguretat i buscar la tranquil·litat que volen els nostres visitants.

Petites inversions dins del ram de l'educació, sanitat i petita indústria, que ens aporta un valor afegit important en mà d'obra especialitzada i que no faci augmentar massa el nostre cens de país, que té les seves limitacions.

L'única cosa que hem de fer, és millorar-lo de mancances i especialitzar-se per aportar un valor afegit al nostre país. Però sempre conservant el mateix model, tenir clar que el que predomina són les muntanyes que fan que el nostre paisatge sigui meravellós, i sempre conservar l'entorn que ens envolta.

No penso escriure les meves memòries, solament els fets que he viscut durant vuitanta anys, majoria dels quals van lligats al turisme. Tot i que ho escric en lletra petita.

Durant la meva infantes vivia a la part alta d'Escaldes, com ho anomenen avui.

L'any 1934 hi havia deu hotels i dues fondes que vivien del turisme, sobretot per als banys d'aigües termals, que en aquells temps semblava que ho curava tot i els clients feien estades de 15 dies.

Eren els únics hotels d'Andorra.

L'any 1936 va esclatar la Guerra Civil espanyola. Degut aquest fet va vindre a Andorra molta immigració i juntament amb els obrers que van arribar per a Fhasa i Firmes va esdevenir, durant vint anys, l'edificació d'habitatge. Això va aportar moltes obertures de comerços sobretot en l'alimentació.

A partir de l'any 1945 va començar a venir els client francès i espanyol. Es van començar a obrir botigues dedicades a articles de moda, en aquell moment sobretot orientades al client espanyol, ja que al no tenir relacions comercials amb altes països, havien de venir a Andorra per comprar. Entre els principals articles hi havia: duralex, olles a pressió , tuls, cintes, peces de roba i article que no tenien a Espanya (que eren molts).

Això va durar fins l'entrada d'Espanya al Mercat Comú.

La clientela de compradors espanyols era un fet i sempre trobava articles avantatjosos.

Andorra no s'ha acabat, ara més que mai i després de l'experiència dels anys passats, hem de continuar el mateix model de país, però adaptat al moment actual a base de comerços de certa categoria, amb les franquícia actuals del moment, mirar d'estar a preus competitius amb les millors marques envers als nostres veïns, tenint sempre en compte que la diferència l'haurem de contenir nosaltres amb una fiscalitat més baixa per tal de garantir l'atractiu pels nostres turistes

El comerç no és un atractiu amb prou pes per a que els visitants continuïn venint, ja que aquest al·licient el tenen en els seus països i ens és difícil poder-hi competir

Aquí entra en joc el turisme, oferir alguna cosa diferent procurant mantenir amb cura els nostres paisatges. Proporcionar una estada agradable perquè la gent que ens visita pugui gaudir d'una bona gastronomia, un bon tracte, comerç de qualitat i especialitzat, esbarjo i diversió per a totes les edats. Creant noves propostes que aportin al·licients i que requereixen d'inversions importants.

Són moments difícils per a fer inversions, però el rol de l'Estat és entrar en aquest joc facilitant a empreses de fora que es facin càrrec d'aquestes inversions amb convenis a llarg termini, com ja hem fet en altres ocasions, per tal de pal·liar aquestes mancances que actualment tenim.

L'estudi ens farà veure el que agradarà al turisme en general i com idea personal aposto per un casino a la nostra mida, amb un saló d'esbarjo per a espectacles de qualitat i cabuda per a 2.000 persones.

Un parc temàtic adaptat a la muntanya.

I altres idees que poden sorgir, però sempre preservant el paisatge per garantir el futur del nostre entorn.

Però tot fet a la mida del nostre país i que sigui controlable en qualsevol moment. El que vol dir que no ens deixem enganyar perquè es facin macro inversions.

Aquestes inversions pactades i administrades pel Govern, haurien de tenir una data de finalització, sempre garantint que a un curt termini, quan el Govern disposi de capital propi, es pugui fer propietari d'aquestes inversions legalment, amb el propòsit d'enriquir el país.

Aquests desitjos són personals i els he tret de la meva experiència d'aquests vuitanta anys que m'he dedicat als negocis familiars i diversos càrrecs polítics al país sempre amb plena dedicació, aportant el meu gra d'arena, de vegades reconeixent que he fet errors i acceptant que el camí traçat no era el correcte, però en altres casos he contribuït a la prosperitat del nostre país.

Per finalitzar, si poden portar a terme part d'aquestes idees i altres que poden sorgir, crearem il·lusió al país, que últimament sembla que l'hem perdut, en gran par degut a la situació econòmica mundial que ens afecta a tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.