Aquell cap de setmana els núvols s'havien instal·lat a les vessants de les nostres muntanyes i descarregaven amb insistència, sense treva. Diumenge a Barcelona la pluja també queia generosament, com aigua beneïda per la presència del Sant Pare d'aquell moment, Joan Pau II. Acabada la missa al Nou Camp, alguns andorrans que hi eren presents, van començar el viatge de tornada. No imaginaven que mentre el Papa arribaria a Roma aquella nit, ells, que vivien a dues hores i mitja, trigarien quatre dies a pujar a casa. No va ser fins dijous següent quan van poder arribar a Andorra. Era a Organyà on s'acabava la carretera i calia agafar l'helicòpter de les nou del matí, un Chinook que l'exèrcit espanyol havia posat a disposició dels habitants de l'Alt Urgell i Andorra. Tres quarts més tard, després de fer una parada a La Seu, aterraven al Camp d'Esports del Consell, convertit circumstancialment en heliport. Ja no plovia però els efectes dels aiguats es feien patents arreu. Carrers semi vuits, coberts de fang i de pols, de molta pols, rebien els qui semblaven nouvinguts perquè el país al que tornaven no s'assembla gens al que havien deixat solament cinc dies abans. Un silenci sepulcral emplenava l'aire sumant-se al dol que tota la població vivia aquella setmana tràgica. De cop i volta la vida del país s'havia aturat. L'activitat estava sota mínims per les destrosses causades per l'aigua i perquè molts estaven tornant com podien. Aquella rebel·lió de l'aigua va descol·locar els habitants d'aquestes valls. Unes quantes famílies ploraven la desaparició dels seus i per a molts allò suposava haver de començar de zero. S'havia palesat la força incontenible de la natura a la que no es pot arrabassar el que és seu. Havia estat una lliçó d'humilitat massa dura. Com acostuma a passar en aquests casos el sentiment de comunitat s'imposa i tothom va donar un cop de mà perquè tots eren necessaris. L'ajuda exterior també va ser cabdal. Els països veïns van col·laborar amb les seves forces militars reconvertides en ajuda humanitària. Per uns dies vam ser un país pròsper transmutat en nació necessitada d'ajuda aliena. La implicació de tots va ser imprescindible per tirar endavant una comunitat. Solament amb l'esforç col·lectiu va ser possible redreçar la situació catastròfica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.