Foto: EL PERIÒDIC

Un crim prescriu, un deute no. 103 anys després (la Llei Hipotecària és de 1909), els polítics espanyols s'han adonat que la norma legal que regula els desnonaments és injusta perquè recolza als bancs en actuacions que freguen la usura. ¿Què ha passat perquè PP i PSOE compareguin davant l'opinió pública mostrant una insòlita disposició a pactar alguna cosa, en aquest cas una reforma de l'esmentada llei? Doncs que els seus dirigents –que quan no toca campanya electoral es barregen poc amb el poble, però veuen la televisió i llegeixen els diaris–, s'han adonat que els desnonaments (més de 300.000 en el que portem d'any) estan provocant la ira de molta gent que, sense distinció de color polític, clama perquè les caixes i bancs als quals s'està rescatant amb diners públics no llancin al carrer a famílies desesperades. Ira que abona la desafecció. Penso que la notícia de l'acord que s'anuncia és fruit d'una reflexió que va més enllà de l'impacte psicològic que provoquen els desnonaments. Els preocupa la creixent desafecció dels ciutadans que certifiquen els sondejos del CIS.

El poble els veu com una casta. Desunida a l'hora de defensar els interessos del comú però formant pinya quan del que es tracta és de protegir els seus interessos com a grup. Viuen de la política i defensen els seus privilegis –encomanes, sous, dietes, comissions, jubilacions, etc– com qui defensa un negoci. Que un expresident d'autonomia pugui jubilar-se comptant de per vida amb una pensió que supera els cinquanta mil euros anuals, arribant en alguns casos (Catalunya) a superar els setanta mil, és un escarni. Més en aquests temps. Amb cinc milions i mig d'aturats, retallades de sous i congelació de pensions.

És probable que, de l'acord entre el PP i el PSOE, en surti un projecte de llei perquè la dació de l'habitatge extingeixi el deute. Benvingut sigui en nom dels milers de desheretats que estan abocats al desnonament. Però que els polítics no s'enganyin: el distanciament de la gent, la ira de fons que reverbera al carrer, no desapareixerà tan fàcilment. Bé està, en qualsevol cas, que hagin captat el missatge, encara que sigui perquè han començat a veure-li les orelles al llop.

Per a més informació consulti l'edició en paper.