• Es tracta d'un procés extremadament efectiu, on un 80 % de les mediacions acaben amb acords

Foto: NOE

Fa uns dies el Consell Superior de la Justícia anunciava a la pàgina web i al seu twitter que s'iniciava un procés per a modernitzar l'Administració Judicial, seguint principis d'agilitat, eficiència i obertura, entre altres. Precisament, el passat 4 d'octubre va tenir lloc una conferència, organitzada conjuntament pel Consell Superior de la Justícia i el Col·legi d'Advocats, sobre com la mediació contribueix a fer una justícia més efectiva.

La mediació és una forma confidencial i molt flexible de resoldre conflictes en què les persones que tenen un desacord es reuneixen amb un mediador neutral i imparcial. Aquest les ajuda a dialogar, identificar els interessos de cada part i negociar entre elles perquè arribin a un acord. A diferència del que pugui fer un Batlle o un àrbitre, el mediador no els imposa cap solució sinó que ajuda a que siguin les parts les que construeixin el seu propi acord. La mediació s'aplica sobretot a disputes en l'àmbit laboral, familiar i empresarial.

Un procés de mediació comporta certs avantatges, com la seva rapidesa i un menor cost des d'un punt de vista econòmic i emocional. De fet, es tracta d'un procés extremadament efectiu, on un 80 % de les mediacions acaben amb acords totals o parcials. A més, un dels resultats és que la relació entre les parts (comercial, laboral, familiar...) es manté.

Tal com ha quedat patent en aquells països on la mediació s'ha inclòs com un complement de la justícia tradicional, aquesta eina contribueix a construir sistemes de justícia més àgils, ràpids i eficaços.

¿Com podria ajudar la mediació a la justícia andorrana? En primer lloc, un dels problemes que actualment té l'Administració de Justícia és l'alt volum de dossiers que els batlles han de tractar, tant noves entrades com sentències pendents d'executar. Sembla evident que si els ciutadans tinguessin accés a la mediació prèvia a un judici, el nombre de casos que arribarien a mans dels batlles seria també menor. I, de retruc, també el nombre de sentències pendents d'executar.

De fet, tal com passa en països on la mediació ja està implantada, el recurs a la mediació es podria donar en qualsevol moment processal, el que donaria a la justícia una major agilitat per adaptar-se a cada situació. Fins i tot en aquells casos que acabessin arribant a mans del batlle (divorcis, per exemple, que requereixen una decisió judicial) el temps de tramitació seria molt menor ja que les parts arribarien al judici havent assolit ja un acord.

Un segon problema que es va mencionar en l'obertura de l'any judicial el passat 5 d'octubre va ser la patent manca de recursos que tenen les diferents sales dels tribunals d'Andorra. No cal dir que si arribessin menys casos a la Batllia, es veurien alliberats recursos (temps, diners, personal....) que podrien destinar-se a altres assumptes.

Finalment, implantar la mediació com a part del sistema de justícia podria acabar amb un dels problemes més greus que té actualment la justícia: l'elevat nombre de sentències pendents d'executar.

Precisament, una de les resistències que alguns sectors tenen envers la mediació és que es tracta d'un procediment voluntari i els acords són privats i, per tant, no disposen de força legal que obligui a la seva execució. Tot i ser acords voluntaris, cal tenir present que aquests recullen el que les parts han volgut acordar, i això facilita molt la seva execució. De fet, estudis que s'han fet a països tan diversos com Estats Units, Mèxic, França, Espanya i Singapur demostren que entre el 85 i el 100 % dels acords s'han acomplert i segueixen en vigor al cap d'un any. Si tot i això les parts desitgen donar més força al seu acord, sempre existeix la possibilitat d'anar al notari i elevar-lo a públic.

Per acabar, cal tenir present el costat humà de la justícia. Qualsevol que hagi passat per un procés a la Batllia sap el desgast emocional que comporta, sigui per un tema familiar com laboral o empresarial. A més, una de les conseqüències sol ser que la relació entre les parts es deteriora o s'acaba trencant. Pensem a tall d'exemple en un divorci en què hi ha menors implicats. No només es veu perjudicada la relació entre els progenitors sinó que els menors acaben rebent una part important de la pressió que provoca la ruptura i el procés judicial.

La mediació, en canvi, no només fomenta que les parts col·laborin per arribar a un acord sinó que propicia que la relació entre les parts es mantingui en un futur. De fet, en un procés de mediació no s'acaba amb un guanyador i un perdedor (o un perdedor i una altra part descontenta, com passa sovint en la justícia ordinària) sinó amb dos guanyadors. L'avantatge en aquells casos en què les parts s'hauran de seguir relacionant en un futur, és evident.

Per descomptat no es tracta de substituir la justícia tradicional sinó de posar a l'abast de batlles, advocats i ciutadans en general una eina més que permeti dotar el país d'una justícia més ràpida, àgil i efectiva.

No voldria acabar aquest article sense mencionar el paper dels advocats. Juntament amb els batlles i els magistrats, els advocats són un dels protagonistes de la vida judicial. En conseqüència, es tracta d'un dels col·lectius que més poden fer per la promoció de la mediació. De fet, en aquells països on la mediació funciona és en gran part gràcies a aquest col·lectiu. Malauradament, també són una de les professions que més resistència hi oposen a l'inici.

Com explicava un dels ponents de la conferència del passat octubre, l'advocat i mediador Antoni Vidal, el principal problema és el desconeixement ja que, sobretot en els inicis, els advocats no saben bé quin ha de ser el seu paper en un procés de mediació. Com comentava el ponent, els advocats consideren que la mediació ja la fan ells, tot i que no sigui exactament així. Els advocats, deia Vidal, negocien en benefici del seu client. El mediador, en canvi, és una figura neutral i imparcial, el que permet a les parts treballar vers un acord de forma més constructiva.

Tot i això, és important recalcar que el paper del mediador i el de l'advocat són complementaris, i mai competidors. El paper de l'advocat de fet és indispensable abans, durant i després d'un procés de mediació.

Abans d'iniciar el procés, els advocats són una peça clau ja que poden informar i orientar el client vers aquest mètode per resoldre la seva disputa. Un cop la mediació ha començat, els advocats segueixen sent una part involucrada com a consellers legals del seu client. De fet, quan les parts arriben a mediació directament, un dels únics suggeriments que es fan és que també comptin amb consell legal per poder prendre decisions amb el màxim d'informació. Finalment, un cop s'arriba a un acord de mediació, són els advocats els encarregats de redactar els protocols legals i, si s'escau, facilitar la tramitació del cas a Batllia.

De fet, els advocats també poden ser un dels col·lectius més beneficiats per la implantació de la mediació. Un dels arguments que més se senten és que si les persones escullen un mediador, aleshores l'advocat es quedarà sense client. És tot el contrari ja que la mediació és un complement de la tasca que fa l'advocat: un cop arribats a l'acord de mediació el cas torna als advocats, que són els qui redacten l'acord legal i finalitzen els tràmits necessaris.

A més, un problema resolt en poc temps gràcies a un procés de mediació pot contribuir a donar una imatge positiva de l'advocat davant el client, ja que finalment és l'advocat qui ha suggerit al client que provi a fer una mediació abans d'anar a la justícia ordinària. Per tant, de cara al client és l'advocat qui l'ha orientat vers una opció que li ha estalviat un llarg procés a la Batllia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.