És ben cert que el món se'n va a la merda! Els maies la van encertar de ple en la seva predicció. D'un temps ençà en veig signes clars arreu.

Aquest matí la màquina de sortida de l'aparcament comunal d'Andorra la Vella m'ha tornat a confirmar que s'esdevenen fets anòmals que precedeixen la fi de la humanitat. En aquesta parròquia s'esdevé que, un cop pagat el tiquet de l'estada al pàrquing, en inserir-lo a la màquina engolidora per a que ens aixequi la tanca de sortida, el tiquet ens és retornat. La barrera no s'obre fins que l'enretirem de nou.

Avui aquest fet inalterat des de temps immemorials, ha canviat! La màquina de cara quadrada, boca fina i ull vermell pampallugues s'ha empassat el meu tiquet per no escopir-me'l de nou. Calfreds m'han recorregut el cos.

He restat aterrit dins el meu auto fins que els clàxons insistents dels cotxes als que bloquejava la sortida m'han tret del xoc. No estic preparat per un canvi tan important a la meva vida. ¿Què faré servir a partir d'ara com a punt de llibre?

Comencem a estar saturats malgrat ens ho prenem a broma. Tot són acudits sobre la fi del món, ens ofeguen amb inundacions de pel·lícules catastrofistes, i els debats inacabables sobre si els maies tenien raó o no omplen la graella de la tele. Tant bombardeig sobre el tema ha obtingut els seus resultats. Qui més qui menys s'ha fet fosques esperances que aquest gran canvi solucioni certs problemes: hipoteques, parelles insuportables, sogres fica-nassos, veïns torracollons o polítics insofribles.

¿I què passa quan hom es fa grans expectatives, il·lusions importants o plans de futur i aquests no s'esdevenen realitat? Doncs que l'amarga decepció tot ho omple. Si al final resulta que res passa, que la profecia dels maies és una campanya de màrqueting per vendre'ns pel·lícules, llibres, refugis antinuclears o kits de supervivència, aleshores sóc jo qui predic la fi: la fi de la cultura Maia. Un turisme diferent naixerà de les nostres esperances frustrades. La gent s'esbarallarà per esberlar a cops de massa, martell pneumàtic o serra elèctrica les runes maies.

Després de donar-hi moltes voltes, he demanat formalment a tràmits, exercir el meu dret a tenir una arma com a cap de casa andorrà. En cas que un gran canvi s'escampi per la terra, m'ha de servir per defensar els meus i allò meu enmig del caos. Si tot segueix igual em servirà, com a mínim, per alliberar tensió fent tir al plat als objectes maies en museus i antiquaris arreu del món.

Per a més informació consulti l'edició en paper.