Foto: EL PERIÒDIC

Amb pasta d'ametlla es fan aquestes llaminadures, els huesitos de santo, de color trencat i formes que recordarien ossets d'un infant. Menjar-se a gust els ossos d'un sant i que a més per la mida del pastisset podria ser un albat sembla una barbaritat, una provocació, una salvatjada. Al contrari, és un costum popular practicat per persones respectables i inofensives per celebrar la festa de Tots Sants. Hi ha qui es menja tot l'any niños envueltos, que és la manera de denominar els rotlles farcits de carn, als països dels Andes. És com transmutar-se en ogre.

La fascinació pels esquelets és una de les manifestacions del nostre interès en poder penetrar en aquell misteri del temps. Les festes d'aquests dies queden ben allunyades de tots els sants llevat de la part gastronòmica. Al contrari, la proliferació d'imatges i jocs sobre la mort i la reaparició en una dimensió terrenal i incorruptible mostren la necessitat de dominar el trànsit inevitable amb la caricatura. L'humor permet relativitzar els tràngols i sobretot l'únic que de veritat és transcendent, que és deixar aquest món. I en aquesta línia transcendental, convé preguntar-se què se'n farà de tot allò que ens diuen que ens ha de preocupar.

Com a prova de cultura, d'intel·ligència abstracta i de l'aparició d'una dimensió espiritual i, per tant, intel·lectual, la pràctica funerària és un dels indicadors més útils en una recerca del passat de la humanitat que arriba cada vegada més lluny en el temps.

Aquest estiu es va trobar al cèlebre jaciment d'Atapuerca un osset, similar als de les pastes de massapà, una falange d'un infant que fou dipositada en un lloc concret i determinat. Els directors de l'excavació van entendre que es tractava d'un acte voluntari exercit per aquell grup. Es tractaria per tant d'un enterrament, el més antic que es coneix i que dataria d'uns 400.000 anys. No hi ha més paral·lels.

Amb la mort com a objecte final de la recerca, l'arqueologia, la paleoantropologia es recreen en aquest material que havia estat viu en el seu moment, un material especial, diferent d'estris, eines i altres vestigis. Cadascú porta en el seu interior més de dos cents ossos, de sant en un curt període de temps, que certifiquen de forma tridimensional el nostre pas fugaç per aquí i ves a saber si alguna vegada apareixem remoguts, per aquí i per allà, en una excavació arqueològica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.