• El carrer de la Cera, all Bar L'Andorrana, on els seus pares regentaven taules

FOTO: TONY LARA

Era jovenet i ja era inquiet. Va néixer a un dels racons més vells i bells de la Barcelona autèntica, al carrer de la Cera. Al Bar L'Andorrana. Un barri literàriament venut, és a dir molt autèntic, del què el gran poeta, va escriure, a «Vallvidrera». Em refereixo a Vázquez Montalban, i altres com Jean Genet, van viure i escriure d'aquests carrers i de les persones que els freqüentaven. Ronda de Sant Antoni, Can Culapi dels pobres i, a la esquerra, a la cantonada dels «Tres Tombs», a l'esquerra repeteixo, després a la dreta sempre, el carrer de la Cera, on hi havia el Bar L'Andorrana, on la seva mare i el seu pare regentaven taules, menjars i begudes. Que senzill!. Un bar no és una granja i, per tant, ven vermuts, gots de vi, i avui gintònics, potser. ¿Què devien pensar els clients, als anys 50-60-70 del segle passat, d'un bar que es deia Bar L'Andorrana? ¿Què era per a ells Andorra? ¿I per a nosaltres?.

També recordo Orwell, el creador de l'obra intitulada Homenatge a Catalunya. I també ben modestament d'algunes planes de la meva modesta novel·la intitulada Als límits de l'alba.

Anys 70 i escaig del segle passat. Tres amics, després, «Poble Andorrà», «Sant Julià de Lòria», la passió inversemblant per Andorra, Casa de la Vall, La Massana, i la saviesa d'intel·lecte i les mans de l'Antoni Sementé, juntament amb l'entusiasme, a voltes absurd, del Manel Mas i del Toni Morell!, feren un cert miracle.

Aquella nit-matinada, vam anar a peu des de l'indret on ens acollíem, a peu, a peu, des de la part alta de la Barcelona burgesa, o VIP, als barris baixos, com els qualifiquen, de la Barcino autèntica.

Havíem sopat, begut i fumat. I anàvem dempeus, sense voltes ni giravoltes. Volíem parlar, caminant des de la Diagonal a Ronda de Sant Antoni. Recordo, full per full, silenci darrera silenci, interjeccions i ulls com goles fondes de taurons sense ullals, la conversa, única, excepcional, diferent. Després de segles, tres persones d'aquest país, dues ja venien de lluny i molt, –no oblidem en ells dos, el Ricard Fiter i Vilajoana–, i, un tercer, jo, que només tenia de referència Andorra, el Marc Vila, l'Elidà Amigó, el Julià Reig, l'Oscar Ribas, Sant Ermengol..., és a dir, el contrari del món que ells pretenien com seu. I, certament, jo també del meu pretesament d'ells. I tampoc el famós «Poble Andorrà» ... I aquella nit tot es matrimonià.

Avui, avui, sí, que, entrant al carrer de la Cera, a l'esquerra el rètol enorme Bar L'Andorrana. Recordo aquell Vol de Nuit del gran Saint-Exupery, i... Encara existia fa poc el rètol. La qual cosa suggereix que hi he tornat.

Eren aproximadament les 3 hotres de la matinada, i de tant riure baixaven llàgrimes dels ulls, galtes avall, del Toni Sementé. Els altres dos van emmudir en una catarsi comuna i per a sempre mes. I creuàrem, caminant sempre, Robadors, després, Nou de la Rambla, Lancaster, Bodega bohemia...

I vam arribar fins a la Rambla de les Flors..., travessant en silenci camins rals de putes i de personatges –masculins i femenins– excepcionals. Peculiars, estrangers, absolutament d'una peça. Humans sí!.

Després, l'Antoni Sementé, espòs, pare, padrí, i amic de les persones –és la persona que he conegut amb més por que jo!, i amb qualitats enormes, que estic convençut que mai ningú li agrairà. Ell no ho busca,»salvem Déu». Però, ¿Andorra on va, sense agrair? Jo sí que ho intento. Ho intento pas a pas. I sobre tot, la seva enorme capacitat de creació. Les cobertes de tots els llibres publicats per Serra Airosa, –Bartra, Murià, Martí i Pol, Viçenc Andres Estelles, Anton Carrera, Manel Mas, són seves. I quantitat de tot el què es va fer des de les Sindicatures del 1975, al primer Govern d'Andorra, fins el 1983, són deguts a les mans de l'Antoni Sementé!

Avui, jo en vull deixar constància per escrit i signat. La Rosa ho sap, les seves filles també! I els i les què el succeiran. Això és el què en diuen vida. Per a mi, la constància de la creativitat, com la de l'Antoni Sementé. Jo, també ho sé! Andorra cal que també ho sàpiga, per mitjà de les meves escarransides mans. Entre nosaltres viu un creador. Entre altres.

Els tres íntims amics en espai i temps diferents continuen caminant...

Per a més informació consulti l'edició en paper.