Fent honor al seu lloc en els mesos de l'any, octubre és un mes 10. Està farcit d'esdeveniments que és repeteixen cada any i d'altres que es presenten per sorpresa. Quan està prop d'acabar-se, comença la Fira, un espectacle sociològic que serveix d'aparador del comerç local i de lloc de trobada dels ciutadans que passen en riuada humana durant tot el cap de setmana pel Parc Central. Si vols trobar-te amb algú que fa temps que no veus, donar-se un tomb per la Fira t'assegura el retrobament. Quan la tardor ja ha agafat força i el fred comença a treure el nas, arriben els seus fruits com palesa la castanyada. Tots Sants és l'altre efemèride d'aquest dies. Visitar els cementiris, portar flors i menjar panellets és la manera de celebrar aquesta festa dels difunts. El que no sé com se celebra és Halloween; què es fa, disfressar-se de mort vivent? Sí, el fred comença a presentar-se; les muntanyes, però no estan blanquejades. Això no obsta que hagi qui se'n ocupi de blanquejar, no les muntanyes que no es pot fer, sinó els diners, que tampoc es pot fer però que algú ho fa.

És octubre un més de premis. Amb el seu pes centenari els Nobel reparteixen prestigi per diverses disciplines i a Espanya s'atorguen els germans petits, els Príncep d'Astúries que volen prestigiar-se premiant primeres figures. A casa nostra tenim la Nit Literària que és l'expressió casolana del reconeixement a la cultura plasmada en les pàgines de diferents obres, tot i que aquest any, de premis pocs. Entre les manifestacions no habituals d'aquest mes és de destacar la dels policies, que han deixat anar de la comissaria les seves veus, campant lliures pels carrers. L'altra ha estat la dels ciutadans amb codi postal AD800. Aquesta última, algú l' ha païda malament i ha perdut la perspectiva de les retallades, dient que no hi ha hagut de retallades. Potser allò de la baixada dels sous dels funcionaris ha estat una errada a les seves nòmines i tornarà la normalitat. El mes acabarà amb el canvi d'hora d'aquesta matinada. La nit guanya terreny, no solament aquí, també als Estats Units. Que li preguntin sinó a Lance Armstrong que si un dia se'n va anar a dormir com a gran campió, l'endemà es va despertar com el nou diable esportiu a qui aquest any qui sap si l'oferiran als Pastorets el paper de dimoni escuat de peu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.