La ciutadania de Catalunya està crispada i nerviosa i no m'estranya gens ni mica, doncs vivim temps d'una convulsió sense precedents en la nostra curta història democràtica. Amb primer lloc el trasbals provocat per una crisi econòmica i financera que ens porta a una difícil situació social; aquesta crisi no és només fruit de les pròpies del capitalisme, que són cícliques i que es van produint sistemàticament quan l'oferta supera la demanda, sinó també dels intents de solució de la mateixa pels governs, tant d'Europa, com d'Espanya, com de Catalunya. Entestats en fer polítiques d'austeritat, que amb les retallades han donat una nova dimensió a la crisi, augmentant més l'atur i les precarietats i embolicant cada vegada més la troca del deute i pagant les conseqüències les persones que menys culpa en tenen, l'exemple de les farmàcies és prou evident, ja que amb elles patim tots els usuaris de la sanitat. Per sortir de la crisi cal buscar alternatives com les del Land alemany de Baden-Wûrtenberg, governat pels verds amb un model de creixement basat en les energies renovables i en la mobilitat sostenible, i considero molt important la necessitat d'una banca ètica en la qual la relació estalvi-crèdit estigui al servei dels estalviadors i no de l'especulació financera. A més a més, en segon lloc patim per l'eterna discussió del model d'estat i la gent vivim astorats esperant cada dia qui la diu més grossa. I no exculpo a ningú, també des de casa nostra se n'ha dit alguna a l'alçada d'un campanar, com les declaracions del conseller Puig sobre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Des de Catalunya no hauríem de caure en les provocacions verbals i reals que ens arriben no sols des del govern de Madrid sinó de molts mitjans de comunicació que estan aconseguint presentar-nos com els dolents de la pel·lícula. Ara més que mai ha de prevaldre el seny. He de confessar que tinc molta por que arribem a un carreró sense sortida davant el tancament de Rajoy, tutelat per Aznar i Vidal Quadras, i que se'ns negui el pa i la sal del nostre dret a l'autodeterminació i que es passin pel folro l'exemple de la Gran Bretanya, que hauria de servir per entendre que el dret a decidir és la base d'un sistema democràtic. L'espurna d'esperança és que des de Europa es comenci a tenir consciència de la nostra realitat, ara bé la Comissió Europea de moment no mourà un dit per nosaltres sense prèvia petició del govern del Regne d'España. Encara que ho tinguem cru, si us plau tinguem seny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.