Formar part d'una organització social resulta interessant perquè pots veure quina és la seva història, viure les situacions d'encert o desencert del present, i alhora especular sobre el seu futur, que per l'efecte papallona, és també el nostre futur.

De fet, a mesura que passen els anys, em sento més còmode quan menys gent m'envolta. Però el cert és que som animals socials, i per més que ens agradi ser i sentir-nos sols, el nostre entorn familiar, professional, o de coneguts i amics, ens impedeix viure sols.

En aquest sentit resulta interessant veure i entendre les organitzacions socials. No es tracta només d'una suma de decisions personals, ni es poden interpretar pensant únicament en la mà invisible que guia l'economia, o en els poders fàctics o els lobbys.

Tampoc podem interpretar lo social únicament des de la representació dels poders polítics. Avui dia, en aquests anys de canvi econòmic i tecnològic, resulta com a mínim qüestionable el poder de la política. No solsament a causa dels polítics, la majoria dels quals acaben convertits en personatges del teatre públic. Sinó per la distància quasi insalvable entre representants i representats, que de forma estranya se'ns manifesta més visible des de l'aparició d'Internet, amb milers plataformes socials.

A totes aquests dificultats per poder llegir el social, si suma el fet que la gran majoria social està conformada per gent que vol viure de forma anònima, tranquil·la, independentment del que estigui passant en el món mundial.

Per tot això resulta tant interessant quan una organització social es manifesta amb voluntat de perviure. Cada poble, país, nació, estat o organitzacions supra-estatals cerquen els seus propis camins, intentant fugir dels elements perniciosos i buscant trobar i consolidar noves vies de prosperitat.

Mai en la història de la humanitat havíem tingut aquesta oportunitat d'observar amb rigorós directe, el present dels diferents pobles i nacions. Des dels nostres estats veïns, com l'actual qüestionament de Catalunya de la seva pertinença respecte l'Estat espanyol, a la inacabable construcció de la Unió Europea, a les revolucions polítiques de la primavera àrab, o amb les eleccions del president dels Estats Units d'Amèrica.

L'atractiu de les organitzacions socials és que ja siguin molt grans o francament petites com la nostra, totes elles tenen molt a dir i a fer. Sense anar més lluny, a casa nostra, serà decisiu l'obertura econòmica i l'acostament al mercat interior de la Unió Europea. En aquest camí, encara que no ens hi adonem, hi som tots.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.