Foto: EL PERIÒDIC

Diu Fidel Castro que no recorda cap mal de cap i que són ocells de mal averany els qui han propagat la notícia (falsa) de la seva mort. És probable que el dictador ni tingui mal de cap ni li càpiga el menor remordiment de consciència sota el barret amb el qual l'hem vist tocat en les fotos distribuïdes de pressa i corrent per desmentir l'enèsim anunci de decés.

Qui després d'enderrocar Batista i constituir una esperança per a Cuba va esdevenir un malson per als cubans, no sembla estar sotmès a les humanes servituds del comú dels mortals. Castro va debutar en política asseverant davant del tribunal que el jutjava per rebel·lió que la Història l'absoldria. Era cert. El judici ha estat emès en vida: Castro i la dictadura per ell creada va privar de llibertat als cubans durant més de mig segle. És, doncs, culpable de lliberticidi. Amb traïdoria perquè, després de la caiguda del Mur i l'enfonsament del bloc soviètic, mantenir la ficció d'un règim comunista és un sarcasme; anar en contra de la Història. N'hi ha prou amb fer un volt pels carrers de l'Havana per observar el fracàs sense pal·liatius del règim. No s'observa més igualtat que la de la pobresa de la majoria. D'altra banda, l'auge de la prostitució és l'evidència que tot el discurs sobre l'«home nou» que havia d'il·luminar el sistema comunista era un sarcasme. Fidel viu encara i el seu germà Raúl manté la dictadura, però el castrisme no els sobreviurà. No fa falta tenir carnet de profeta per assegurar-ho.

Quan és menester un carnet de perplex és quan un intenta comprendre per què alguns diputats d'Esquerra Unida encara defensen la dictadura dels germans Castro. Penso que, acostumats com estan a Espanya a parlar en llibertat, a Cuba no podrien viure-hi gaire temps. Acabarien malament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.