• La situació actual requereix establir una línia clara d'acció amb mesures ràpides

Foto: NOE

El proppassat 6 de maig, des de la junta gestora del Partit Liberal vam entrar a tràmit una sèrie de demandes relacionades amb l'actual sistema d'ajuts del Ministeri de Salut i Benestar i també amb les mesures que des del Ministeri de Justícia i Interior es prenen amb les persones en situació irregular. Contra la crítica fàcil de voler mediatitzar-nos traient profit de l'exclusió social i la pobresa creixent, matisem que aquestes preguntes venien provocades pel seguiment d'accions recurrents, i no aïllades, de demandes per part de persones i famílies que continuen patint una situació precària. Han estat moviments al Facebook, com el de Ciutadans Solidaris o el d'Anem per Feina, i no pas nosaltres, els qui, amb la col·laboració de la premsa, deixaven al descobert casos particulars força lamentables que encara avui es repeteixen.

L'executiva actual va sol·licitar, transcorregut el període establert de 3 mesos, una resposta a la carta, vist el silenci administratiu per part del Govern. La resposta es va traduir en una reunió conjunta a les oficines del Ministeri de Salut i Benestar amb els dos ministres responsables el proppassat 24 de setembre.

Volem aclarir primerament que quan parlem d'ajuts socials no ens referim a les beques escolars, ni al transport, ni a l'ajut a l'esquí escolar; ni tan sols, en aquest cas, a les baixes per malaltia de la CASS (això són figues d'un altre paner). Ens referim als ajuts directes a persones que no poden comprar menjar, ni per a ells ni per als seus fills. No cal gaires números per entendre que en la situació econòmica actual les famílies de nivell mitjà a Andorra amb un únic sou tenen dificultats importants per viure, ja que aquest ingrés es concentra a cobrir el cost de l'habitatge, ja sigui de lloguer o amb hipoteca, i queda ben poca cosa per a les necessitats més bàsiques.

Sobre aquest assumpte, hem de dir que agraïm moltíssim la resposta personalitzada a la nostra demanda i que no ens va quedar cap dubte sobre l'esforç tècnic que ambdós ministeris estan desenvolupant per a la millora en la gestió de totes les dades que s'estan recollint. Però continuem amb les preguntes exposades, que són les següents:

«¿Quantes persones han entrat dins del protocol d'urgència en el darrer any?»

«¿Quin és el termini mitjà de resposta dels serveis socials del Ministeri a les peticions d'ajuda en casos d'urgència?»

«¿En què consisteix el protocol d'urgència previst pel Ministeri en aquests casos?»

Podeu trobar les respostes en els informes publicats en el web del Ministeri, www.salut.ad, així com en documents anteriors al mes d'abril. Seria injust per part nostra expressar aquí amb quatre números les respostes que vam rebre en una hora i mitja de reunió, sobretot quan els factors i les variables són tan diversos. Ara bé, el que no trobareu dins l'informe són les dades de la pregunta número 4 («¿A quantes persones se'ls ha denegat els ajuts i partint de quins criteris?»), ja que, segons sembla, ningú no ha fet cap recull sobre els informes denegats. Nosaltres enteníem aquesta dada com un possible indicador de les persones i famílies que poden arribar a ser susceptibles de caure en l'exclusió, ja que, si ahir no reunien els criteris, és probable que els reuneixin ben aviat si la situació econòmica no millora. També ens hagués ajudat a preveure i a determinar alguns factors, com ara si els llindars calculats són els més adients o no, o si existeix un abús per part de la ciutadania, pensant que l'Estat li solucionarà el problema.

D'altra banda, el mateix dia que ens vam reunir, RNA entrevistava el mossèn d'Ordino, qui comentava la situació crítica de moltes famílies que no se'n sortirien si no fos per la solidaritat de les persones i dels supermercats, on es recull menjar per repartir a la Massana i a Sant Julià.

¿Aleshores on rau el problema si el Govern gaudeix de més pressupost i de millor estructura? Potser el que cal entendre és que el problema no està dins l'estructura d'uns departaments ministerials o, com a mínim, no pas el gruix més important. És ben cert que la dotació dels recursos humans i tècnics necessaris per a un bon funcionament són importants i necessaris, però mentrestant... ¿on queden les persones? ¿Com ho han de fer les famílies per sobreviure mentre es millora aquesta estructura ministerial?

És evident que els ajuts no es poden aturar. En la nostra opinió, la situació requereix establir una línia clara d'acció amb mesures ràpides i menys burocràtiques. El pla presentat és una gran declaració d'intencions amb valors i principis rectors, però, com molt bé diu, amb «valors i principis més enllà de tot debat i alternança política» −interessant expressió que ens porta al debat més ideològic de la qüestió i que és inexistent. Voler anar més enllà del debat i de l'alternança política mostra, per un costat, la voluntat d'establir un programa, una estructura i un model de llarga durada, però, per l'altre, denota que aquest Govern és més tècnic que polític. Recordem que als polítics se'ls legitima per marcar línies d'acció sobre les que són responsables davant de la ciutadania, però als tècnics se'ls contracta per fer unes funcions de les quals són políticament irresponsables. És aquest, doncs, un Govern de tècnics responsabilitzats? És ben cert que el món de les idees està cotitzant a la baixa cada cop més i que establir governs amb «els millors tècnics» ofereix aparentment més garanties i més vots que no pas dir que tens un ideal o un altre. Les idees, però, són les que marquen un camí, una línia a seguir més enllà dels informes. Per això, voler fer una política d'unitat sota el paraigua de l'homogeneïtzació ideològica és com posar quatre timons en un vaixell, no té rumb.

Posarem un exemple clar relacionat amb l'última pregunta plantejada: «¿Quin és el protocol d'urgència previst pel Ministeri de l'Interior per a les persones en situació irregular que tenen família establerta de forma permanent?»

Ens consten casos de famílies en situació precària que no poden regularitzar la seva estada per la pèrdua de drets en marxar d'Andorra, ja sigui per qüestions laborals, econòmiques o familiars. Aquestes persones, que van passar gran part de la seva infància a Andorra, que hi van estar escolaritzades o que hi van treballar molts anys i tenen la seva família més propera (pares i fills) establerta al país de forma permanent, no poden tornar perquè no hi ha «cupo» i l'opció del reagrupament no és viable. Deixant de banda les qüestions de les quotes i del funcionament pèssim del Servei d'Ocupació, entenem que la llei d'immigració en els criteris del reagrupament familiar sigui restrictiva, ja que es va redactar en un moment d'immigració descontrolada als països veïns, on vèiem com l'agrupament familiar era una porta d'accés a Europa. També som ben conscients que reagrupar implica uns drets i que no es vol engrandir la supossada despesa social que es pugui produir, però parlem de casos específics, parlem de persones que han tornat a casa i han vist que créixer a Andorra o haver viscut i treballat al país durant 20 o 40 anys no ha estat res més que un contracte de treball. Perquè la resposta és política i no tècnica, i plantejar un debat com aquest, que va més enllà de la llei i del pressupost, és inviable en un grup on els criteris ideológics van des de la socialdemocràcia fins a la dreta més exclusiva.

Com a conclusió, volem reconèixer que la solidaritat mostrada des de cada racó en aquests moments no és gens menyspreable. Sense Càritas, sense Ciutadans Solidaris, sense l'Anem per Feina, sense les associacions de malalts que tenen cura d'uns i d'altres, i sense tot ciutadà que avui compri un paquet d'arròs per donar-lo a un veí, és ben cert que no ens en sortirem. Les prioritats d'aquest Govern són difuses perquè reflecteixen una organització política difusa. Per tant, la solidaritat és l'única via real per tirar endavant cada dia que passa, ja que són els valors personals de solidaritat, confiança, respecte i col·laboració els capaços de modificar les societats i transformar-les. És gràcies a la suma de les accions positives de cada individu que millorarem el nostre país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.