Foto: EL PERIÒDIC

No resultaria just pensar que Rajoy pugui debatre's ara entre l'alegria i la incertesa després del resultat de Nuñez Feijóo a la Galícia dels dos; una cosa són els dofins i una altra els possibles competidors. Cert que el triomf és del PP i cert que qui més ha provat de presentar aquestes eleccions amb una dimensió nacional ha estat el PSOE en una parenceria d'absoluta falta de perspicàcia política: no només s'han estavellat tornant als seus mínims en aquella comunitat, sinó que el PP –segons ells la política de Rajoy– ha augmentat la seva majoria absoluta. I Beiras trencant motlles amb el seu cap de lleó i les seves coses, ja se sap, «les coses de Beiras» que li han donat ni més ni menys que nou escons.

Més problemàtic és l'Euskadi on el PNB celebrava feliç la seva caiguda respecte als últims comicis perdent tres escons. Clar que ha estat el partit més votat, però no li serà fàcil governar amb Bildu perquè la burgesia basca, l'empresariat i el ciutadà que ve i va sense apassionament, vol justament el que Bildu nega: modernització, tren d'alta velocitat, autopistes, treball per a tots i normalitat d'una vegada, tranquil·litat i pau. Res d'això li oferirà Bildu al PNB. I aquí també el desastre del PSE, que perd molt més que el PP.

El resum dels resultats de diumenge a la nit és que Rajoy –malgrat tot– pot dormir una mica més tranquil, que Iñigo Urkullu s'hauria d'emprovar la roba abans de pactar res del que es pugui penedir i que Rubalcaba, tot el PSOE, de fet, necessita reflexionar molt seriosament sobre el que està fent i com ho està fent en les dues comunitats en les quals ha perdut, però també a Catalunya i a Andalusia; culpar l'abstenció és massa infantil. El que no acabo d'entendre –si és que és veritat– és la decepció del PP d'Euskadi: ¿de debò pensaven que les coses serien d'una altra manera? Doncs ja m'explicaran per què.

Per a més informació consulti l'edició en paper.