Les tres jornades de vaga, protestes i mobilitzacions protagonitzades pels estudiants d'infantil, primària i secundària han demostrat diverses coses, però singularment una: que són el millor que tenim. Són bons, clar, perquè estudien, i perquè ho fan, a més, en un país l'Estat del qual ha menyspreat històricament, excepte en el breu interregne de la II República, la instrucció dels seus nacionals, destinant a ella paupèrrims recursos i catastròfiques polítiques educatives, però són bons, sobretot, per la seva edat, l'edat dels nobles propòsits i sentiments, de la il·lusió, de la valentia i, en paradoxal contrast amb la dels seus majors, de la lucidesa.

Els nois espanyols veuen les coses, malgrat la seva poca experiència o gràcies a això, com són: una nodrida banda de lladres refinats ha saquejat, operant impunement des de la banca i des de les institucions polítiques, els recursos públics assolits amb tant esforç i tantes privacions, durant dècades, pel poble treballador i honrat. Amb aquest saqueig, tan continuat, tan intens i tan profund que ha portat la nació a la fallida, i als seus fills, de nou, a la prostració i a l'exili econòmic, s'evapora el seu futur, que per a ells és tot el que tenen. La seva protesta, doncs, transcendeix l'àmbit de les «retallades», de la «crisi», i es dirigeix contra el sistema polític, social, econòmic i moral que ha propiciat la ruïna d'Espanya i dels espanyols.

Els nois de secundària que amb la seva vaga contra Wert, contra la misèria, contra el retorn de l'educació per castes, han sortit al carrer aquests dies, es rebel·len contra un sistema agònic i imposat que no compta, sinó és per fastiguejar-les, amb les seves vides. Ells no van votar l'actual Constitució que consagra, per la seva inanitat, les desigualtats i la injustícia, ni tampoc aquests partits que van derivar ràpidament en agències de col·locació, i això en el millor dels casos. Volen democràcia, que significa, entre altres coses, llibertat de triar, i es rebel·len, com és natural, contra els qui la corrompen i els l'escamotegen. Seu és el futur, i els el volen robar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.