Així com Pablo Neruda rebia la correspondència que el carter li portava cada dia a Illa Negre, també nosaltres rebem a la nostra bústia, totes les cartes que algú ens envia. L'enviament de correu és molt antic i els progressos en el transport han reduït el temps en el lliurament de les cartes o d'altres serveis de correus. Estic molt content perquè aquest progrés ha permès que una carta que vaig enviar a Barcelona a principis d'aquest mes, solament hagi trigat deu dies en arribar a les mans del destinatari. Tinc un paper que certifica que la vaig enviar el dia 5 d'octubre. No tinc cap certificació de que va arribar al destinatari el dia 15 al matí. És evident que estic parlant d'uns correus públics, del servei de correus espanyols. Si hagués fet servir uns correus privats, a més del meu certificat, el destinatari hauria signat una conformitat de rebuda amb l'hora d'arribada.

Anys enrere els correus espanyols per Nadal no eren tan ràpids. Recordo diversos anys en els que vaig rebre felicitacions nadalenques el dia 25, però no pas de desembre sinó de gener. És bonic allargar la il·lusió del Nadal fins a fer oblidar «la cuesta» de gener amb aquests petits detalls.

També es poden enviar d'altres coses per correu, per exemple diners. El gir postal et permet, per una quantitat mòdica, fer arribar diners a algú que estigui molt lluny, per exemple a Barcelona. Jo ho vaig fer servir una vegada per enviar-li diners per Pasqua al meu fillol, amb qui, malgrat ser grandet, continuava mantenint la tradició. Passats uns dies i com no havia rebut cap trucada d'agraïment el vaig trucar jo. No havia rebut dels diners. La reclamació la vaig fer a l'oficina central d'Andorra la Vella on m'asseguraren que els diners havien estat lliurats. Davant la meva insistència, van tenir a bé fer una comprovació, després de la qual quedava clar que havien estat entregats. A qui, no ho vam saber mai. Aquell any el meu fillol es va quedar sense mona. Aquestes són solament situacions excepcionals i sense cap importància que una vegada oblidades, passen a la categoria d'anècdotes. La llàstima és que m'hagin passat totes a mi, per això he decidit anar sobre segur i fer servir la Poste, encara que sigui per enviar una carta a Espanya. Serà difícil que torni a fer servir els correus espanyols.

Per a més informació consulti l'edició en paper.