Foto: EL PERIÒDIC

No podem deixar de sorprendre'ns davant d'algunes notícies, no les podem deixar passar sense reflexionar-hi, no hauríem de fer-ho.

És més, certes notícies hem de comentar-les amb els nostres amics o inclús amb els nostres fills. Perquè en la realitat es produeixen situacions impensables, inimaginables.

Al Canada, un de cada set nens canadencs entre 11 i 16 anys són víctimes d'assetjament escolar o per Internet, amb una diferència, mentre els barons sofreixen insults, les dones sofreixen assetjament sexual. Una situació de violència, estrès i soledat que va portar Amanda Tood al suïcidi. Una noia de 15 anys que va viure un calvari des dels 12 anys, quan un estrany amb qui va contactar per Internet li va demanar que li ensenyés els pits. Després l'assetjament va continuar al Facebook, on es van difondre públicament les seves imatges. La situació de soledat i incomprensió la va fer penjar al YouTube el seu relat silenciós, nou minuts en els que va passant cartolina a cartolina, l'explicació del seu calvari: «la meva història sense fi».

Quelcom igual de brutal, però en un altre context, ha succeït al Pakistan. Malala Yousafzai, una noia de 14 anys, va rebre una bala al coll, molt a prop de l'espina dorsal, fet que li ha comportat l'aparició d'un edema al cervell. No va ser cap bala perduda, sinó un tret dirigit, un atemptat comès per talibans, a la noia que des dels onze anys explicava, en un blog, el terror que van viure del 2007 al 2009. Explicava com havien d'amagar els llibres d'estudi sota el xal, de com havia d'anar vestida amb roba de carrer perquè l'uniforme no la delatés com a estudiant. La seva valentia va ser condecorada pel nou Govern, però pel mateix, van començar les amenaces dels fanàtics talibans. Fins al punt de brutal atemptat.

Aquí, també passen coses, segurament que no són tan greus, però pels qui les viuen, deuen de ser igual d'intenses i mereixen tota la nostra atenció. Tot i que desconeixem el grau de victimització que tenim al país, no vivim en una bombolla aïllada.

Sincerament, aquestes situacions ens confirmen que en el món hi ha gent malalta. Gent a qui els reprendríem amb la mateixa acció, amb el mateix mal. Però no, davant d'això no hem d'oblidar-nos que hem de cuidar, explicar i compartir els nostres valors. Són situacions amb les que hem de conviure, de les quals hem d'intentar parlar amb els nostres amics i els nostres fills per a que esdevinguin irrepetibles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.