Foto: EL PERIÒDIC

«Els polítics han de servir per entendre'ns, per evitar guerres i garantir drets. Em fot que els polítics posin maror en aquest país tan magnífic, cruel, terrible i entranyable». La lucidesa que destil·len aquestes paraules pertany a Ramon Fontserè, el nou director d'Els Joglars, la companyia de teatre que durant 50 anys, amb Albert Boadella de gran mestre, ens ha recordat una i altra vegada el que ja va anticipar Aristòfanes: pot haver teatre sense política, però no hi ha política sense teatre.

Fontserè ha retratat amb poques paraules el mal del nostre temps. Mal que a Espanya no és altre que l'assentament d'una casta que ha fet de la política el seu modus vivendi. Alguns viuen de crear problemes («sembrar zitzània») per oferir-se, després, a gestionar la sortida als laberints que ells mateixos construeixen. Altres estan en la política perquè no tenen ofici o si ho tenen, mai han posat a prova els seus coneixements i destreses per a guanyar-se les mongetes. Són els menys els que arriben al Congrés o al Senat impel·lits pel noble impuls d'ajudar a canviar el món o, si més no, aconseguir que l'AVE arribi fins al seu poble. En tots els partits, els que han fet de la política el vaixell amb què arribar a la vora de la jubilació solen ser veus tot esperant batuta. Són membres del cor dòcils a les indicacions del director de l'orquestra. Qui desafina o s'anticipa s'arrisca a perdre lloc a les llistes, així que el normal és que miri l'horitzó i els telenotícies en espera de sentir el que diuen els caps. Malauradament, els caps, no poques vegades, com diria Fontserè, es dediquen a sembrar zitzània. Per exemple, la que aquests dies ens porta a preguntar-nos si és teatre o és realitat això que ha dit Artur Mas, el president de la Generalitat, que té una missió històrica a complir empenyent als catalans a l'aventura secessionista en comptes d'ocupar-se dels gairebé 800.000 aturats que hi ha a Catalunya, els 60.000 malalts en espera d'una cita de quiròfan per ser operats o els200.000 pacients en llista d'espera per ser atesos per un metge.

El que s'ha dit, no hi ha política sense teatre. El pitjor és que no sempre el que s'alça fins a l'escenari de la vida pública és una comèdia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.