És ben sabut que per robar no cal ser pobre, el pobre només roba per sobreviure. Això als ulls de la bona gent no és robar, és necessitat. És indiscutible que mentre més tens, més vols, per tant més robes, si no, fixin en l'estat actual de l'economia i de la informació que ens vénen.

Si ets un directiu o un alt càrrec, et jubiles o marxes amb la teva amb la teva recompensa multimilionària. ¿Qui la paga? Tots, amb els nostres diners.

Si ets polític, d'alta o baixa gamma, com els cotxes, tant és, i t'emportes el que puguis durant quatre anys que dura el mandat, a més del teu sou. Després, molt bombo i molt judici, però, ¿on són els diners? Res, tranquils, no li faran res, perquè poden.

Després estan els jocs de la borsa, més complicats i a major escala. Aquí ja no es roba a persones, que també, es roba a països. Un exemple, Espanya està en crisi, com bé sabem tots, es manipulen els valors, les primes de risc, etc, Clar, és comuna hipoteca, i si no tens per pagar, demanes més diners, evidentment a un interès més alt, i el poderós que et presta,s'enriqueix encara més a costa d'un país sencer. Les grans empreses es vénen a la baixa, cal sobreviure, això ho aprofiten altres amb major liquiditat, ja faran elles mateixes pujar els valors per guanyar més del que ha arriscat.

El petroli regeix la riquesa, res d'or o plata com ens vénen, si veus que un petit té els seus propis recursos, no s'adapta a les regles del joc que el teu imposes, declara-li la guerra, poses una excusa més o menys creïble i com ets més fort que ell, al final el seu petroli serà el teu, i d'aquesta manera les teves reserves segueixen mantenint-se intactes.

Si tens molt poder econòmic ves prestant amb contractes enganyosos, ja que la majoria de la gent actua per impulsos i no són conseqüents. Saps que a qui li prestes tard o d'hora no podrà pagar i que et quedaràs amb els seus diners i amb les seves propietats. El negoci és rodó, només cal tenir paciència i esperar que arribi la crisi, que tu ja saps que vindrà.

En definitiva, el robar, és una cosa que des de l'antiguitat ha fet el poderós. Per fer-ho, doncs que volen que els digui, han inventat lleis i codis molt ben vistos als ulls de tothom. ¿A qui castiguen? A qui roba per menjar i poc més, algú ha de pagar els plats trencats. Així ha estat i així serà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.