L'organisme de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimnetació, FAO, ha presentat el seu informe mundial que diu que són 870 els milions de persones que al món pateixen gana, és a dir el 12,5% de la població mundial. Darrere l'ambivalència de les xifres (la primera molt gran, la segona molt petita) s'amaga la tragèdia de totes aquelles persones que no poden portar-se un mos de pa a la boca. Els responsables de l'informe diuen que així com els governs van rescatar els bancs que estaven en fallida, haurien d'aplicar les mateixes mesures per tal d'aconseguir una protecció social bàsica. Si el sector financer ha estat el causant d'aquesta crisi profunda que vivim se suposa que hauria de contribuir a l'esforç de treure del pou a tots aquells a qui la seva ambició va engolir-se. El sector financer no sap de persones, solament entén de clients. Sota l'embriaguesa dels zeros a la dreta va pensar que el rei Mides, sortit de la ficció, s'havia instal·lat a totes les seves oficines. Ells fabricaven la riquesa en estat pur. En alguns països del primer món molts mortals també es van embriagar i moguts per la mateixa ambició, però de caire casolà, pensaren per què no podrien ser patges del rei Mides i beneficiar-se de les engrunes. Al món pobre ningú podia caure en aquest parany financer perquè seguien amb la seva crisi permanent, en molts llocs tan permanent que la gent continuava morint de gana, ni les engrunes arribaven. Les organitzacions humanitàries alertaven d'aquesta situació insostenible i proposaven que es fixés una taxa per a totes les transaccions financeres. Molts reien de l'ocurrència. Però vet aquí que la crisi ens va arribar i ara la patíem en carn pròpia. La situació s'anava deteriorant a poc a poc fins a extrems impensables cinc anys enrere. Les retallades van ser colossals i els qui en altre temps eren aprenents de rics es van convertir en aspirants a la beneficència. Els governs dels països del nord han deixat de riure i ara sembla que, al menys onze de la UE, fixaran una taxa (a partir de 2014) per a les transaccions financeres. S'obre aquí una escletxa per pal·liar les mancances dels qui estan patint aquesta crisi, la majoria esclafada. Cal però, que els governs no s'oblidin dels qui porten vivint una crisi estructural des de fa generacions. La fam no espera i aquests diners que es recaptaran també hauran de servir per apaivagar-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.