• Dono una ullada a la taula, i hi ha els tres o quatre diaris que fa 8 dies li vaig deixar

Feia un parell de setmanes que no em deturava a casa del Ramon, i ell bé ho sap que se'm fa feixuc veure el seu pare en aquella butaca on anys enrere, no fa tants, m'explicava d'aquelles jovenetes que havien vingut a passar uns dies a la muntanya des de Barcelona i que encara fa poc es trucaven i s'escrivien, i avui quan trucava a la porta pensava en que no fa pas gaire el bon amic Joan em parlava del seu pare amb llàgrimes als ulls, en moments semblants.

Ens hem assegut al pedrís de la porta, aquests privilegis que a poble tenim de seure al carrer, al pas de la porta, com diumenge feia amb el bon amic Xavier, sense parlar de res, i un presumint de la seva filla a la universitat, i jo de la meva plegant pinetells darrera de casa. Avui s'ha aixecat molt bé, em diu el Ramon, però fa una estona s'ha posat a plorar, i ja no ha volgut sopar, s'ha aixecat i porta estona assegut allà la pila de llenya.

Comença a fer fresca, però duu una bona jaqueta, la mateixa que duia aquella tarda de la nevada, en què ens vàrem creuar a l'Avinguda Meritxell, fa catorze o quinze anys, la mateixa en la que duu encara la medalla de la legió Francesa del seu Avi. Li pregunto al Ramon que ha passat, com està el seu pare.

S'ha aixecat de taula, encara no havia posat la sopa; la meva germana fa dies que diu que vindrà, però té molta feina al ministeri o a no sé on i se m'acaben els quartos, i no he pogut baixar a comprar.

Així s'explica el meu veí Ramon, mentre l'esbronco per no passar-me un correu o fer-me una trucada, i resto amb aquella mirada que li dedico tot sovint de: «va, parlem una estona».

El pare ha posat les notícies, i he anat a tirar la pasta, i quan he tornat estava assegut, li baixaven les llàgrimes i s'havia fet sang a la mà amb les ungles.

Dono una ullada a la taula, i hi ha els tres o quatre diaris que fa vuit o deu dies li vaig deixar allà mateix, EL PERIÒDIC, Le Monde i em sembla que una Vanguardia i El Punt, que feia com dues o tres setmanes que voltaven pel seient del darrera del cotxe, encara de l'estiu al Port.

Són quarts d'onze, tard per a baixar a comprar; demà m'he de llevar d'hora per a anar al Pas, ¿et recullo i anem a comprar a primera hora? Ves a endreçar la cuina que vaig a parlar amb el teu pare.

Parlar és un dir, fa set o vuit anys que no li sento dir gaire res més que:

– Seu, ¿com estàs?

– Massa farts.

Em poso a riure, per no escriure el que literalment penso i dic realment; home Jaume, que tu ho diguis ja m'està be, però això ho deia el meu pare fa molts anys, i em sembla que no fa gaire encara em deies quelcom d'aquella novieta i els tres o quatre mesos que no us vàreu parlar amb el pare per aquell ball a ós de Civís, i jo algun que altre cop he dit el mateix sopant, ara vas i em prens la frase.

Mentre repeteix la frase, s'aixeca i engega el televisor de nou, mentre va prement el sis del comandament amb moviments d'unes mans que amb prou feines saben aguantar aquell aparell; la imatge va i ve, mentre veig quelcom d'esports a la televisió. Al final tanca i s'asseu de nou a la seva butaca.

En el silenci sento com el Ramon endreça la petita cuina, i a l'acostar-me veig el meu vell portàtil que des fa un parell d'anys és el nexe de connexió del Ramon amb el món, i la pila de medicaments damunt la taula mentre amb prou feines el Ramon pot rentar els dos plats amb les seves mans caragolades.

–No tenen dret a fer-li això al pare.

Surto cap al carrer, i entro a casa pensant en si un dia ell o el seu pare es quedaran sols, o afortunadament marxaran plegats. No tinc gana, m'assec, són tres quarts i cinc d'onze i engego el televisor, la primera imatge és la del nostre cap de Govern sortint en mig de xiulades i insults de la seu del Govern.

–¿Estàs bé? Sento con na Julita em diu des del cap de casa.

–Massa farts.

Em miro les mans, veig un parell de cicatrius de jove, i amb prou força encara per agafar la ploma sense tremolar.

No puc dir res més ara, tampoc s'ho mereixen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.