Foto: EL PERIÒDIC

La setmana passada, després de deixar l'AVE, a Saragossa, vaig agafar un taxi. El taxista em va advertir que em col·loqués el cinturó de seguretat. Em vaig mostrar una mica reticent, perquè a la ciutat rar és el tram en què l'automòbil va a més de 40 quilòmetres per hora, i el taxista em va dir que els guàrdies municipals multaven amb 200 euros al viatger que veien sense portar posat el cinturó. ¡Dos-cents euros! Per a un mileurista això suposa el 20% del seu sou, i un cambrer a qui li imposin aquesta sanció haurà de treballar durant cinc dies per reunir aquesta quantitat. És una barbaritat. Una barbaritat recaptatòria injustificada, perquè en els autobusos, en cas de frenada, hi ha un perill deu vegades més gran i no hi ha el cinturó de seguretat.

En aquesta setmana, dilluns, a Madrid, em comentava la vídua d'un metge que l'Impost de Béns Immobles ha pujat tant que ara li suposa a ella dos mesos de pensió. L'autoritat incompetent ha d'entendre que, durant dos mesos, aquesta vídua no ha de menjar, ni encendre la llum, ni parlar per telèfon per poder pagar l'IBI.

És comprensible que ajuntaments i autonomies vulguin recaptar més, perquè és cert que tenen moltes residències de la tercera edat, moltes escoles i molts hospitals al seu càrrec, però cal una mica de ponderació si no ens volem lliscar cap al disbarat. Aconseguir diners a base de multar amb 200 euros a ciutadans que no han delinquit, o intentar recaptar matant de fam a les vídues no és ni el més enginyós, ni el més just. Algú en els despatxos hauria d'advertir del despropòsit que comporten els excessos i de la degradació de l'autoritat que suposa a curt, mitjà i llarg termini, lliurar-se a la massa.

Perquè hi ha el cabreig del ciutadà, però en el fons, la degradació dels poders públics per prendre mesures delirants que traspassen el ridícul.

Per a més informació consulti l'edició en paper.